L'article necessita algunes millores de redacció. Hi ha fragments mal redactats.

Josep Bru Alejandro

Biografia
Naixement	1905 Tarragona
Mort	p. 1939 (33/34 anys) Rialb (Pallars Sobirà), presumiblement
Activitat
Ocupació	atleta, agricultor, militar
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	llançament de javelina llançament de pes
Trajectòria   Equip Competició - Gimnàstic de Tarragona

Josep Bru Alejandro (Tarragona, 1905 - Rialb, p. 1939) va ser un atleta tarragoní, plusmarquista, del Club Gimnàstic de Tarragona, especialitzat en llançament de javelina i pes, durant les dècades de 1920 i 1930.^[1]

Sis vegades campió d'Espanya en Llançament de Javelina, 7 vegades campió de Catalunya en Llançament de Javelina, i dues Campió de Catalunya en Llançament de Pes.

Nascut l'any 1905 a la ciutat de Tarragona, fill de Josep Bru i Cristobalina Alejandro. Agricultor d'ofici, mostrà interès des dels primers anys d'infància pels entrenaments dels grans atletes de l'època, Solé i Artiga. Serà la seva gran afició per l'atletisme, així com la seva condició física, la qual li va permetre especialitzar-se i destacar en Llançament de Javelina.^[2]

Aconseguirà guanyar: 7 Campionats de Catalunya de llançament de javelina, als anys 1924, 1925, 1926, 1927, 1929, 1930 i 1931. 6 Campionats d'Espanya, novament de llançament de javelina, als anys 1925, 1926, 1927, 1929, 1930, i 1931. I 2 Campionats de Catalunya de llançament de pes, al 1926 i 1927.^[1]

Establí 15 rècords catalans i 9 espanyols en javelina, destacant la seva millor marca de 53.16m.

Començarà per aquelles èpoques a exercir també com a professor de gimnàstica.

L'any 1929 es va casar amb Carmen Boada Verderes, amb qui tingué 2 fills: Josep i Jordi.

Es trobarà a Barcelona preparant-se per a l'Olimpíada Popular de 1936, quan esclatà la Guerra Civil. A Barcelona treballà com a Guàrdia d'Assalt. Va ser enviat al Front de Catalunya l'any 1938. L'1 de gener de 1939, va ser declarat desaparegut en combat, a les Pedres d'Auló, del municipi de Rialp, Lleida.^[3] Fonts testimonials i orals, posteriors a la 2a Guerra Mundial van assegurar la seva suposada presència al Camp de Concentració de Septfonds, així com una fugida i desaparició, durant els anys de la invasió alemana i del govern de Vichy.^{[cal citació]}