Jose Fuerte Advincula va néixer el 30 de març de 1952 a Dumalag, provincia i arxidiòcesi de Capiz, a les Filipines; és un dels dotze fills, sis nens i sis nenes, de Jose Firmalino Advincula i Carmen Falsis Fuerte.
La seva és una família de devots catòlics, que han donat a l'Església diversos sacerdots: el seu germà gran, el difunt mossèn "Manong Ben" Advincula, i el seu germà petit, el pare Neil Peter "Petbong" Advincula, rector de Cuartero a l'arxidiòcesi de Capiz; el seu cosí germà per part de la seva mare, el pare Antonio Fuerte Arinquin de Dumarao ; el seu oncle, germà de la seva mare, mossèn Siforiano Fuerte, i el seu cosí mossèn Edmundo Fuerte.
Formació i ministeri sacerdotal
Després d'acabar els estudis primaris a la seva ciutat natal, es va matricular a l'institut del seminari "Sant Pius X" de Roxas, on també va estudiar filosofia. Va rebre la seva ordenació sacerdotal el 14 d'abril de 1976, a la catedral de la Immaculada Concepció de Roxas, esdevenint sacerdot a l'edat de 24 anys com a prevere de l'arquebisbat de Capiz.
Una mica més tard va ser nomenat director espiritual del Seminari "Sant Pius X", on havia estat estudiant, ocupant també els càrrecs de professor i degà d'estudis. Més tard es va traslladar a la capital Manila, on va assistir primer a cursos de teologia a la Universitat de Santo Tomás, després va estudiar psicologia a la Universitat De La Salle i finalment de nou dret canònic a la Universitat de Santo Tomás. Després es va traslladar a Roma per a una estada d'estudis a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, on va obtenir una llicència en dret canònic.
En tornar a la seva terra, va servir al Seminari de Vigan a l'arquebisbat de Nova Segòvia, de 1990 a 1993, i després a la regional de Jaro a l'arxidiòcesi homònima, a partir de 1993. L'any 1995 va tornar al Seminari "Sant Pius X "a Capiz, aquesta vegada com a rector, ocupant també els càrrecs de defensor del vincle, promotor de la justícia i vicari judicial, de 1996 a 2001, en l'àmbit diocesà. El 19 de març de 1997 el papa Joan Pau II li va conferir, als quaranta-cinc anys, el títol honorífic de capellà a Sa Santedat. L'any 1999 va esdevenir rector de Santo Tomas de Vilanueva a Dao, càrrec que va ocupar fins al seu ascens a l'episcopat.
El 9 de novembre de 2011, el papa Benet XVI el va promoure arquebisbe metropolità de Capiz[2]va succeir a Onesimo Cadiz Gordoncillo, de setanta-sis anys, que va dimitir després d'haver arribat al límit d'edat després de vint-i-cinc anys de govern pastoral. Va prendre possessió de l'arxidiòcesi durant una cerimònia celebrada a la Catedral de la Immaculada Concepció de Capiz l'11 de gener de 2012. El 29 de juny, dia de la solemnitat dels sants Pere i Pau, va anar a la basílica de Sant Pere del Vaticà on el papa li va imposar el pal·li, símbol de comunió entre el metropolità i la Santa Seu.
Dins de la Conferència de Bisbes Catòlics de les Filipines va ser membre de la comissió per a la doctrina de la fe i de la dels pobles indígenes així com president de la comissió per a la cultura; actualment és presidenta de la comissió de congressos eucarístics internacionals i de l'oficina de la dona.
El 25 d'octubre de 2020, durant l'Àngelus dominical, el papa Francesc va anunciar la seva creació com a cardenal en el consistori del 28 de novembre següent;[3] amb 68 anys, és el novè cardenal filipí de la història de l'Església, el primer a dirigir l'arxidiòcesi de Capiz. A causa de les restriccions vinculades a la pandèmia de la COVID-19, no va poder participar físicament a la cerimònia, que va tenir lloc a les 16:00 a l'altar de la Càtedra de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, mentre participava en la celebració via videoconferència;[4] se li va concedir el títol presbiteral de San Vigilio, establert durant el mateix consistori.[5]
El 18 de juny va rebre el capell i l'anell de cardenal de mans de l'arquebisbe Charles John Brown, nunci apostòlic a les Filipines, durant una cerimònia a la catedral de la Immaculada Concepció de Roxas.[8]
.svg)
.svg){kind=small}
