D'aquesta manera es va incorporar al gabinet diplomàtic, alhora que va participar en les intrigues que precediren al Decret d'Unificació (1937).[5] Quan el 31 de gener de 1938 es va formar el primer govern franquista, Serrano Suñer el considerà excessivament anglòfil i fou designat ambaixador a Veneçuela. De 1944 a 1945 fou ambaixador franquista a França.[6] Però el maig de 1945 canviaria de destí quan fou enviat com a ambaixador a Itàlia, càrrec que va mantenir fins a gener de 1956,[7] on el rei Humbert II d'Itàlia li va concedir el títol de marquès de Desio, que el 1951 va obtenir permís d'exhibir a Espanya.[8]
Fou elegit membre de la Reial Acadèmia de la Història el 31 de desembre de 1937, tot i que no en va prendre possessió fins al 8 de gener de 1950.[9]
Obres
Las Islas Chafarinas (1924)
La expansión cultural de España en el extranjero y principalmente en Hispano-América (1925)
Marruecos.Sus condiciones físicas, sus habitantes y las instituciones indígenas (1926)
Modalidades del islamismo marroquí (1950)
Gala Placidia, primera Reina de España y Emperatriz de Occidente (1961)