Lorenzo Luzuriaga Medina

Plantilla:Infotaula personaLorenzo Luzuriaga Medina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Valdepeñas (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort1959 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitución Libre de Enseñanza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, pedagog, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Luisa Navarro Margati Modifica el valor a Wikidata

Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, 1889 - Buenos Aires, 1959) va ésser un pedagog i educador espanyol.

Deixeble de Francisco Giner de los Ríos i d'Ortega y Gasset, es va moure en les coordenades de Dilthey, tot i que no acceptà el seu historicisme.

El 1922 fundà la Revista de Pedagogía a Madrid.

Entre altres càrrecs va ser secretari tècnic del ministeri d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola.

A l'exili fou catedràtic de les universitats de Tucumán i Buenos Aires, i director de l'editorial Losada.

La seua producció bibliogràfica és molt extensa i abraça des de la història de la pedagogia fins a la vulgarització dels nous corrents educatius.[1]

Obres

  • La enseñanza primaria en España, (1915).
  • La preparación de los maestros, (1918).
  • El analfabetismo en España, (1919).
  • La escuela unificada, (1922).
  • Las escuelas nuevas, (1923).
  • Escuelas de ensayo y reforma, (1924).
  • Escuelas activas, (1925).
  • La educación nueva, (1927).
  • Bases para un anteproyecto de Ley de Instrucción Pública inspiradas en la idea de la escuela única, (1931, reedició de la seua obra de l'any 1918).
  • Ideas para una reforma constitucional de la educación pública, (1931).
  • La escuela única, (1931).
  • La nueva escuela pública, (1931).
  • La educación nueva, (1942).
  • La pedagogía contemporánea, (1942).
  • Reforma de la educación, (1945).
  • Historia de la educación pública, (1946).
  • Pedagogía, (1950).
  • Pedagogía social y política, (1954).
  • Antología pedagógica, (1956).
  • La Institución Libre de Enseñanza y la educación en España, (1957).
  • Diccionario de pedagogía, (obra pòstuma).

Referències

  1. ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 56.

Enllaços externs

  • Web dedicada a Lorenzo Medina Luzuriaga. Arxivat 2007-10-17 a Wayback Machine. (castellà)