Jordi Puntí i Garriga (Manlleu , 2 de juliol de 1967 )[ 1] [ 2] és un escriptor, articulista i traductor català .
Biografia
Llicenciat en Filologia romànica , el 1998 va començar la seva carrera literària amb el llibre de relats Pell d'Armadillo , que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d'Or [ 3] i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L'obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d'Animals Ferits .[ 4]
Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62 , Quaderns Crema o Columna Edicions ,[ 5] traduint l'obra d'autors com Paul Auster , Daniel Pennac o Amélie Nothomb .
El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes , llibre amb què s'endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana,[ 6] el Lletra d'Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües,[ 7] convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes, juntament amb Camí de Sirga , de Jesús Moncada i La ciutat invisible , d'Emili Rosales .[ 8]
El 2011 va publicar Els Castellans , un recull d'articles apareguts anteriorment a la revista L'Avenç , els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal.[ 9] El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per a preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat , gràcies a una beca del Cullman Center .[ 10]
Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L'Avenç , El Periódico o El País .[ 11] També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda , conduït per David Guzman.
Obres
Narrativa
Novel·les
Traduccions
Marie Darrieusecq , Marranades . Barcelona: Empúries/Anagrama , 1996.
Daniel Pennac , Senyors nens . Barcelona: Empúries, 1998 .
Amélie Nothomb , Higiene de l'assassí . Barcelona: Columna, 1998 .
Paul Auster , Lulu on the bridge . Barcelona: Edicions 62, 1998 i Història de la meva màquina d'escriure Barcelona: Edicions 62, 2002 .
Edward Gorey . La colla mata-degolla . Barcelona: Angle editorial , 2007
Mary Gaitskill . Pròleg a Si això és plaer , publicat a Univers Llibres, 2020.
Premis i reconeixements
Referències
↑ «Jordi Puntí i Garriga ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ Jordi Puntí i Garriga al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
↑ «Lluís-Anton Baulenas i Miquel Bauçà, premis Crítica Serra d'Or ». Avui , 25 març 1999 p. 40 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine . «Còpia arxivada ». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
↑ «Buscando en la literatura ». Suplement Cultura/s , 1 març 2006 p. 25 [Consulta: 20 gener 2013].
↑ LletrA . «Jordi Puntí i Garriga ». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull .
↑ «Jordi Puntí guanya el Premi de la Crítica ». Avui , 10 abril 2011 p. 34 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine . «Còpia arxivada ». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
↑ «L'any de Puntí ». Avui , 10 juny 2011 p. 42 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine . «Còpia arxivada ». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
↑ 8,0 8,1 Nopca , Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Diari Ara , 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
↑ «Las dos culturas ». Suplement Cultura/s , 27 abril 2011 p. 11 [Consulta: 20 gener 2013].
↑ «Jordi Puntí es tanca un any a la Biblioteca de Nova York per preparar la seva propera novel·la ». RAC1. Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 31 octubre 2015].
↑ Registre de Jordi Puntí al Traces : Base de Dades de Llengua i Literatura Catalanes
↑ «Jordi Puntí omple de 'Confeti' el premi Sant Jordi amb una novel·la sobre Xavier Cugat ». [Consulta: 12 desembre 2023].