Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, explica[3] que Joncet prové de juncetum (joncar), col·lectiu en -etum de juncus (jonc).
Història
Originalment se l'anomenà Vincitellum, com consta en una donació que el comte Guifré II de Cerdanya va fer el 1035 al monestir de Cuixà, i que el situa al municipi de Marqueixanes, on encara hi romania[4] a finals del segle xvi, igual que hi romanien els pobles d'Avellanet, Llonat i el Roure que en el futur s'integrarien igualment als Masos. Vincitellum rebé posteriorment el nom de Joncet (Juncet, 1371 i també a finals del segle xvi), potser pel seu lloc d'encreuament de camins, del llatí junctum[5] o tal vegada per la presència de joncars. Modernament el nom s'ha canviat per Lloncet, sembla que per evitar confusions amb el llogaret homònim, pertanyent a la comuna de Serdinyà.
Bibliografia
Becat, Joan. «83 - Els Masos». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Coromines, Joan. «Joncet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Els Masos». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
↑La forma Lloncet és la que presenta el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, i el criteri d'aquest és el que se segueix a la viquipèdia en català. La forma Joncet és la defensada per la Gran Enciclopèdia Catalana i altres fonts, que consideren Lloncet com un error, cosa que també fa Joan Coromines. Vegeu «Los Masos (Tosti)». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 8 novembre 2012]. «erreur du XXe siècle qu'il faudrait corriger»