PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Johann Gabriel Doppelmayr
Biografia
Naixement	27 setembre 1677 ; Nuremberg (Ciutat Imperial Lliure de Nuremberg)
Mort	1r desembre 1750 (73 anys); Nuremberg (Ciutat Imperial Lliure de Nuremberg)
Formació	Universitat de Halle (1700–1700); Universitat d'Altdorf (1696–1699); Melanchthon Gymnasium (1689–1696)
Tesi acadèmica	Visionis sensus nobilissimus ex obscurae camerae tenebris luculenter - illustrans (1699 )
Director de tesi	Johann Christoph Sturm, Lothar Zumbach von Koesfeld i Lothar Zumbach von Koesfeld
Activitat
Camp de treball	Astronomia, matemàtiques, anàlisi matemàtica, instrument matemàtic, física, Instrument astronòmic, sistema solar, traducció del francès i traducció a l'alemany
Lloc de treball	Nuremberg
Ocupació	astrònom, físic, traductor, cartògraf, matemàtic, artista visual
Activitat	1700 - 1749
Ocupador	Melanchthon Gymnasium (1704–1750)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1740–); Royal Society (1733–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1715–); Acadèmia Prussiana de les Ciències
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1730) Historische Nachricht von den nürnbergischen Mathematicis und Künstlern ;
Premis
	(1733) Membre de la Royal Society ;

Johann Gabriel Doppelmayr (Nuremberg, 27 de setembre de 1677 - Nuremberg, 1 de desembre de 1750), també escrit Doppelmayer o Doppelmair, va ser un astrònom i matemàtic alemany del segle xviii conegut per la seva obra divulgadora.

Vida

Doppelmayr era fill d'un comerciant que era molt aficionat a l'experimentació i que sembla que va ser l'introductor de la bomba de buit a Nuremberg. Va cursar els seus estudis secundaris al Aegidien Gymnasium^[1] i el 1696 va ingressar a la universitat d'Altdorf amb la intenció d'estudiar lleis, però les classes del físic i matemàtic Johann Cristoph Sturm, el van fer interessar per la ciència.

Després d'una breu estança a la universitat de Halle, va estar viatjant per Anglaterra i Holanda els anys 1700 i 1701. A Anglaterra va conèixer Flamsteed i Newton i a Holanda va estar aprenent l'art de polir lents. Després del seu retorn a Nuremberg, va ser nomenat professor del Aegidien Gymnasium, càrrec que ja no va abandonar la resta de la seva vida,^[2] tot i que li van fer altres propostes atractives com la càtedra de mecànica de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg.

El 1716 es va casar amb Susanna Maria Kellner, amb qui va tenir quatre fills.

Va ser membre de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències (des de 1715), de la Royal Society (1733) i de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1741).^[3]

Obra

Els seus atles i descripcions d'instruments, les seves diverses traduccions d'obres científiques de l'anglès i el francès, els seus estudis biogràfics dels estudiosos de Nuremberg, així com els seus estudis sobre electricitat demostren ser d'especial importància.^[4]

Eclipsis solis totalis cum mora (Nuremberg, 1706)
Kurze Erklärung der Copernicanischen Systems (Nuremberg, 1707)
Kurze Einleitung zur Astronomie (Nuremberg, 1708) en el qual fa una introducció a l'astronomia molt innovadora, començant pel Sol (i no per la Terra).^[5]
Neue vermehrte Welperische Gnomonica (Nuremberg, 1708)
Neu-eroffnete mathematische Werck-Schule (Nuremberg, 1a ed., 1712, 2a ed., 1720, 3a ed., 1741), és una traducció del Traité de la construction et des principaux usages des instruments de mathématique de Nicolas Bion.^[6]
Johannis Wilkins Vertheidigter Copernicus (Leipzig, 1713), una altra traducció de l'assaig de Wilkins de 1640 sobre la probabilitat que la Terra sigui un planeta.
Summa geometricae practicae (Nuremberg, 1718, 1750)
Grundliche Anweisung zur Verfertigung grossen Sonnenuhren und Beschreibung derselben (Nuremberg, 1719), també en llatí amb el títol de Nova methodus parandi sciaterica solaria.
Animadversiones nonnullae circa eclipsium observationes, (1715)
Animadversiones circa usum vitrorum planorum in observationibus astronomicis, (1719)
Circa trigonometriam sphaericum, (1730)
Historische Nachricht von den Nürnbergischen Mathematicis und Künstlern (Nuremberg, 1730), llibre d'enorme valor pels historiadors de la ciència, ja que detalla les biografies d'uns 360 matemàtics i físics de Nuremberg des del segle xv fins al XVIII.
Physica experimentis illustrata (Nuremberg, 1731)
Atlas novus coelestis (Nuremberg, 1742), segurament la seva obra més important^[7] i en la qual es mostra un dels primers dibuixos del sistema solar, procurant mantenir la proporcionalitat de les seves dimensions i mostrant les distàncies solars de forma acurada.^[8]
Neu-entdeckte Phaenomena von bewundernswürdigen Würckungen der Natur (Nuremberg, 1744)

Referències

↑ Els Gymnasium alemanys son semblants als nostres instituts de batxillerat.
↑ Warner, 1979, p. 64.
↑ Wolfschmidt, 2010, p. 117.
↑ Gaab, 2001, p. 46.
↑ Sauter, 2019, p. 15.
↑ Abdeljaouad i Ageron, 2019, p. 22-23.
↑ Sparrow, 2022, p. 1 i ss.
↑ Gino i Wise, 2003, p. 713.

Bibliografia

Abdeljaouad, Mahdi; Ageron, Pierre. «Eastern and Western Instruments in Osman Effendi's "Hadiyyat al-Muhtadi"». A: Neil Brown, Silke Ackermann, Feza Günergun (eds.). Scientific Instruments between East and West (en alemany). Brill, 2019, p. 16-38. ISBN 978-90-04-41283-5.
Gaab, Hans «Johann Gabriel Doppelmayr (1677-1750)» (en alemany). Acta Historica Astronomiae, Vol. 13, 2001, pàg. 46-99. ISSN: 1422-8521.
Gino, M.C.; Wise, G. «Rare Books As Teaching Tools» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society, Vol. 35, 2003, pàg. 713. ISSN: 0002-7537.
Sauter, Michael J. The Spatial Reformation (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2019. ISBN 9780812250664.
Sparrow, Gilles. Phenomena: Doppelmayr's Celestial Atlas (en anglès). University of Chicago Press, 2022. ISBN 9780226824116.
Warner, Deborah Jean. The sky explored: celestial cartography, 1500-1800 (en anglès). A.R.Liss, 1979, p. 64-67. ISBN 9780845117002.
Wolfschmidt, Gudrun (ed.). Astronomie in Nürnberg (en alemany). tredition, 2010, p. 116-119. ISBN 978-3-86850-609-9.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Gabriel Doppelmayr» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Westfall, Richard S. «Doppelmayr, Johan Gabriel» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 13 novembre 2024].
Wilson, Curtis. «Doppelmayr, Johann Gabriel» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 setembre 2014].