Mamoru Fujisawa (藤澤 守, Fujisawa Mamoru), més conegut professionalment com a Joe Hisaishi (久石 譲, Hisaishi Jō, Nagano, Japó, 6 de desembre de 1950), és un compositor i director musical, conegut per fer la banda sonora de més de 100 pel·lícules i treballs individuals que daten des de 1981.[1]
Va començar la seva carrera com a compositor de música moderna quan encara era un estudiant de l'escola de música Kunitachi. En aquell moment es va adonar que li agradava la música minimalista. Dintre la seva música ha aconseguit tocar molts estils de música diferents, com Electrònica, Clàssica Europea i Clàssica Japonesa.[2]
Quan només tenia cinc anys va aprendre a tocar el violí, va ser quan va descobrir la seva passió per la música. Va estudiar a l'Escola de Música de Kunitachi (1969) per ser director d'orquestra. Allà es va adonar que el que li agradava de veritat era la Música Minimalista i va començar una carrera com a compositor de música contemporània. Joe Hisaishi va col·laborar amb diferents artistes minimalistes com a tipògraf, aprofundint la seva experiència en el món musical.
El seu primer treball va ser el 1974 quan va compondre la música per un petit estudi d'animació anomenat Gyatoruzu. Aquest treball i els anteriors els va signar amb el seu verdader nom.
En els anys 70’, la música popular japonesa, la música electrònica, la “nova era de la música” i Yellow Magic Orchesta (banda electrònica Japonesa dels anys 1978-1983) van influenciar a les creacions de Hisaishi i va començar a desenvolupar una música minimalista dirigida cap al treball orquestral. Les seves primeres grans partitures conegudes van ser Hajime Ningen Gyatoruz (1974) i Robokko Beeton (1976).
El seu primer àlbum va ser “MKWAJU” publicat en el 1981 i un any més tard va treure “Information”. Després d'aquests va treure molts treballs en solitari com “Piano Stories”, “My Lost City”, “ETUDE – a Wish to the Noon-”, “Asian X.T.C”, etc. Va treure molts àlbums individuals i va aconseguir adoptar el seu propi estil.
A mesura que el seu treball va començar a tenir un bon ressò, va adoptar el pseudònim de Quincy Jones, un Afroamericà compositor i productor. Que al cap dels anys i en traduir-lo al japonès va quedar com “Joe Hisaishi” (“Joe” es deriva de “Jones” i “Hisaishi” amb Japonès Quincy es pronuncia “Kuinshi” que es pot escriure amb el mateix Kanji com “Hisaishi”).
El 1983, Joe Hisaishi, ja amb el seu nou nom, va crear la banda sonora de Nausicaä en la Vall del Vent, començant així una molt bona relació amb el director de pel·lícules animades Hayao Miyazaki. Aquesta li va proporcionar una entrada de projectes immensos. El 1986, El castell al cel, i més tard, en la dècada de 1990, Porco Rosso i La princesa Mononoke van ser uns dels molts treballs que va fer amb Hayao Miyazaki. Hisaishi enfortir la seva reputació va començar a fer-se molt famós a l'àmbit de les bandes sonores i l'àmbit de la indústria de l'anime entre 1980 i 1990.
Com més treballs feia en la indústria de l'anime, la seva carrera va créixer. Va iniciar la seva carrera en solitari, va començar a produir música, i crear el seu propi segell (Wonder Land Inc). Un any més tard, el segell va llançar el seu primer àlbum, “Pretendre”, a Nova York.
En el 1998, ell va ser l'encarregat de fer la música dels Jocs Paralímpics d'Hivern a Nagano, la seva ciutat natal. El següent any va compondre la música de la tercera edició d'uns vídeos per aprendre el funcionament del cos humà.
Un dels seus últims treballs importants va ser compondre la banda sonora de El Viatge de Chihiro, que en el 2001 va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula animada. Aquell mateix any es va estrenar com a director amb la pel·lícula “Quartet”. La pel·lícula va tenir molt bones crítiques des del Festival Internacional del Cinema de Mont-real.