|
Per a altres significats, vegeu «Llançol».
|
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472[1] - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del segle xv.[2]
És de la família Borja, considerat el Borja de la cort d'Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Besavi del papa Calixt III, nebot del papa Alexandre VI, cosí del cardenal Joan de Borja-Llançol de Romaní, el major (1492), germà del cardenal Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada i cosí del cardenal Cèsar Borja.[3]
Biografia
Borja és degà del capítol de València, governador de Spoleto i protonotari apostòlic. Va ser elegit bisbe de Melfi el 1493. El 1495 va ser nomenat governador de Perusa i va ser nunci apostòlic a Nàpols. Borja és arquebisbe de Càpua el 1496-1498.
El seu oncle, el papa Alexandre VI el va fer cardenal al consistori papal de 9 de febrer de 1496 i diaca titular de Santa Maria in Via Lata el 24 de febrer de 1496.[2] El cardenal Borja és nomenat legat apostòlic a Perusa i Úmbria. El 1499 va ser nomenat administrador apostòlic de l'arxidiòcesi de València (València).
A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França. Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d'aquella ciutat.
Referències
.svg){kind=small}
