Destaca internacionalment per la seva tasca com a historiador del dret espanyol i com a estudiós de les institucions de la Corona d'Aragó i del dret medieval aragonès i català.
Va escriure els capítols dedicats a l'ordenació política i institucional i l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, de la Història d'Espanya de Ramón Menéndez Pidal i de monografies de referència sobre la història del dret espanyol i universal. La seva Iniciació històrica al dret espanyol, publicat a 1970 i posteriorment ampliat i revisat, és un dels més difosos manuals universitaris sobre aquesta matèria.
Capítulos «La ordenación política e institucional de la Corona de Aragón» y «La expansión mediterránea de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV)», vol. II: El reino de Navarra. La Corona de Aragón. Portugal, en La expansión peninsular y mediterránea (c. 1212 - c. 1350), Historia de España Menéndez Pidal, tomo XIII. Libro 23. ISBN 978-84-239-4824-6.
La dote y sus privilegios en el Derecho catalán, Barcelona, Anábasis, 1962.
«El Derecho común en los territorios ibéricos de la Corona de Aragón», en España y Europa, un pasado jurídico común. Actas del I Simposio Internacional del Instituto de Derecho Común. Murcia 26 al 28 de marzo de 1985. Antonio Pérez Martín; Universidad de Murcia; Publicaciones del Instituto de Derecho Común, Murcia, 1986, págs. 145-178.
Rey, Conde y Señor. El nacionalismo de los Reinos y tierras del Rey de Aragón, Barcelona, Editorial Aragó, 1988.