PROFILPELAJAR.COM

Jesse Ramsden
	Gravat a partir d'un retrat de Robert Home (ca 1791). Al fons de la imatge, es veu el gran telescopi equatorial de Palerm i, sota del seu braç dret, la màquiina divisòria..
Biografia
Naixement	15 octubre 1735 ; Salterhebble, Halifax (Regne de la Gran Bretanya)
Mort	5 novembre 1800 (65 anys); Brighton (Regne de la Gran Bretanya)
Sepultura	Església de Saint James, Piccadilly 51° 30′ 31″ N, 0° 08′ 12″ O / 51.50861°N,0.13669°O
Residència	Londres
Activitat
Camp de treball	Òptica i mecànica
Ocupació	enginyer, inventor, matemàtic
Membre de	Royal Society ; Reial Societat d'Edimburg ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Acadèmia de Ciències de Rússia
Professors	John Dollond
Alumnes	François-Antoine Jecker
Obra
Obres destacables	Obres destacables Ocular de Ramsden; Telescopi òptic; Màquina divisòria; Instrument d'agrimensura ;
Família
Parents	John Dollond, sogre
Premis
	(1798) Membre de la Reial Societat d'Edimburg; (1795) Medalla Copley; (1786) Membre de la Royal Society ;

Jesse Ramsden (Salterhebble, Halifax, 15 d'octubre de 1735 - Brighton, 5 de novembre de 1800) fou un constructor d'instruments científics del segle xviii que va fer notables millores en els telescopis.

Vida

Ramsden era fill d'un hostaler no gens ric. Va rebre el seu ensenyament bàsic a l'escola de Heath (West Yorkshire) sota influència del Rv. Hall, famós en matemàtiques, fins als 21 anys en què es va traslladar a Londres, on va treballar a l'empresa de Mark Burton, fabricant d'instruments científics, entre 1756 i 1760.^[1]

Poc temps després, obre la seva pròpia empresa a Haymarket, Ciutat de Westminster, aleshores un suburbi de Londres, i pren el seu primer aprenent el 1763. El seu local era a la vora del dels òptics Dollond i fills i, amb ells, no solament va aprendre òptica, sinó que també es va casar amb la germana petita, Sarah.^[2]

El 1773 va traslladar la seva fàbrica a Piccadilly, on ell, la seva dona i els aprenents i oficials treballaven en el disseny i fabricació del seu dividing engine (vegeu més avall).^[3]

De les seves fàbriques van sortir per a tot Europa instruments astronòmics, geodèsics, òptics, etc. que eren molt apreciats, tant pels científics com pels aficionats.

Ramsden va ser escollit fellow de la Royal Society el 1786 i el 1795 va ser premiat amb la medalla Copley.

Treballs

L'instrument que més fama li va donar va ser la màquina divisòria (dividing engine), una ferramenta que servia per calibrar amb molta precisió altres instruments, sobretot els astronòmics. Ja en tenia una primera versió el 1768,^[4] però l'instrument definitiu va estar disponible a partir de 1774 i el 1777 l'Oficina de Longituds va publicar la memòria titulada Description of an engine for dividing mathematical instruments^[5] en el que se'n feia una descripció. Quan va morir, gairebé tots els observatoris astronòmics europeus, tenien un instrument com aquest.

En els instruments astronòmics, va substituir el típic quadrant per un cercle complet, cosa que va millorar la seva precisió des del 1 o 2 segons fins menys de 1/2 segon de grau,^[6] A Palerm, encara es conserva el gran telescopi equatorial amb el que Giuseppe Piazzi va descobrir el primer asteroide.

Fruit de la seva col·laboració amb els òptics Dollond, va ser el que avui es coneix com a “ocular Ramsden”, un ocular que minimitzava l'aberració cromàtica dels telescopis.

Ramsden també va construir enginys com generadors electroestàtics, teodolits, micròmetres, torns per la talla de caragols, etc.

Referències

↑ McConnell, 2007, p. 15.
↑ McConnell, 2007, p. 17.
↑ McConnell, 2007, p. 26.
↑ McConnell, 2007, p. 41.
↑ Sorrenson, 1995, p. 268.
↑ Chapman, 1983, p. 135.

Bibliografia

Chapman, A. «The Accuracy of Angular Measuring Instruments Used in Astronomy Between 1500 and 1850» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 14, Num. 2, 1983, pàg. 133-136. ISSN: 0021-8286.
McConnell, Anita. Jesse Ramsden (1735-1800): London's Leading Scientific Instrument Maker (en anglès). Ashgate, 2007. ISBN 978-0-7546-6136-8.
Sorrenson, Richard. «The state's demand for accurate astronomical and navigational instruments in eoghteenth-century Britain». A: Ann Bermingham, John Brewer (eds.). The Consumption of Culture, 1600-1800: Image, Object, Text (en anglès). Routledge, 1995, p. 263-271. ISBN 0-415-12135-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jesse Ramsden

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jesse Ramsden» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Webster, Roderick S. «Ramsden, Jesse» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 maig 2015].
Chapman, Allan. «Ramsden, Jesse» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 18 gener 2025].