Fill d'un hugonot francès provinent de Normandia[3] i refugiat a Anglaterra,[4] John Dollond es va quedar orfe de molt petit i va haver d'interrompre els seus estudis per a començar a treballar com a teixidor de sedes.[4] Tot i així, afeccionat com era a les matemàtiques, l'astronomia i les llengües clàssiques (llatí i grec), es va formar de manera autodidacta.[5] Va contreure matrimoni a una edat molt primerenca i el 1752 va decidir establir un taller d'òptica per al seu fill més gran, Peter Dollond (1730-1820), el qual s'havia iniciat el 1750 com a fabricant d'instruments òptics. John Dollond va mostrar també una gran afecció per l'òptica fins al punt que va abandonar la seua professió als 46 anys[6] i es va dedicar des de llavors a la construcció d'aparells científics i d'instruments de precisió.[5] Els vasts coneixements científics que llavors posseïa li van permetre introduir notables millores en els telescopis de refracció.[5] Així, juntament amb el seu fill, van abordar el problema de l'aberració cromàtica, és a dir, l'aparició d'un cert nombre d'imatges de diversos colors (sobre posicions no coincidents i de format diferent) produïdes per una lent simple. Isaac Newton ja havia pensat que aquest fenomen era inherent a les lents i, de fet, Chester Moore Hall (un advocat londinenc) havia dissenyat una lent composta de vidre crown i cristall de roca. La lent així construïda era pràcticament acromàtica (no tenia les franges de color típiques de l'aberració cromàtica) i va ésser introduïda en la fabricació de telescopis a partir del 1733.[4][7]
És molt possible que els Dollond ja tinguessin coneixement de la troballa de C. M. Hall, encara que no per això van deixar de realitzar nombrosos experiments i van aconseguir millorar sensiblement els vidres emprats en la fabricació de lents fins al punt que, arran de la patent aconseguida per John Dollond el 1758,[8] la producció de lents acromàtiques esdevingué un objectiu viable.[4]
El 1753 va modificar l'heliòmetre de Pierre Bouguer[9] i el 1758 va descobrir l'acromatisme de la lent, la qual cosa el va conduir a inventar el telescopi acromàtic que duu el seu nom. Aquesta gran contribució a l'astronomia fou recompensada amb la concessió de la medalla Copley (1758)[3] i en la seua admissió a la Royal Society de Londres el 1761.[3]
A principis del 1761 fou nomenat també òptic reial al servei del rei Jordi III,[3][5] però, malauradament, no va gaudir d'aquest honor per molt temps, ja que va morir d'apoplexia el mateix any. Va deixar tres filles i dos fills (Peter i John), el més petit dels quals es va unir al seu germà gran com a soci en l'empresa familiar.[3]
Obres destacades
Als annals d'astronomia de la Royal Society va publicar diversos articles científics, entre els quals cal destacar:
A Letter from Mr. John Dollond to Mr. James Short, F. R. S. Concerning an Improvement of Refracting Telescopes (1753)
A Description of a Contrivance for Measuring Small Angles
Letters relating to a Theorem of Mr. Euler, of the Royal Academy of Sciences at Berlin, and F.R.S. for Correcting the Aberrations in the Object-Glasses of Refracting Telescopes
An Explanation of an Instrument for Measuring Small Angles (1754)
An Account of Some Experiments Concerning the Different Refrangibility of Light (1758)[10][5][3]
Llegat
Les investigacions dels Dollond va fomentar la construcció de telescopis de refracció pràcticament lliures de color, tot i ser el telescopi de reflexió el que va predominar en darrer terme en el camp de l'astronomia. No obstat això, i com a mirall, el primer tipus de lent és completament acromàtic, tan sols requereix una superfície llisa sense esquerdes ni imperfeccions i pot recolzar-se pel seu costat posterior. Les lents del tipus Dollond van demostrar ésser de gran utilitat per a la microscòpia, ja que no és fàcil que es produeixin alteracions en un sistema de refracció quan s'utilitza en l'obtenció d'una magnificació òptica pel microscopi.[4] Altres importants contribucions de Dollond en el camp de l'òptica foren la construcció de nombrosos oculars compostos (alguns de fins a cinc lents) i, també, el primer encebador astronòmic dotat d'un objectiu acromàtic. Així mateix, va desenvolupar un telescopi que emprava una lent dividida per a mesurar el diàmetre del Sol i els angles dels cossos celestes.[11]
L'empresa Dollond & Son va esdevindre capdavantera en la fabricació de telescopis, els quals foren exportats a tot el món. Després que John Dollond morís el 1761, el negoci va continuar prosperant durant les següents quatre generacions fins que el 1871 el negoci va anar a raure a altres mans però continuava duent el mateix nom.[6] L'empresa, finalment, fou absorbida per Boots Opticians el 2009.[12]
Curiositats
A la Lluna, el cràter Dollond (situat al nord del cràter Abulfeda i a uns 50 km del lloc d'aterratge de la missió Apollo 16) és així anomenat en honor seu.[13]
Referències
↑Asimov, Isaac. «Dollond, John». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 145. ISBN 8429270043.
↑ 4,04,14,24,34,4 David Millar, Ian Millar, John Millar i Margaret Millar, 1994. Diccionario básico de científicos. Madrid: Tecnos Editorial. ISBN 8430924787. Pàg. 173. [1]
↑Daumas Maurice, 1972. Scientific Instruments of the Seventeenth and Eighteenth Centuries and Their Makers. Londres: B. T. Batsford. ISBN 9780713407273. [2]
↑Watson, Fred, 2004. Stargazer: The Life And Times of the Telescope. Ed. Perseus Books Group. ISBN 9780306814839. [3]