Jaume Fernàndez i Calvet (Barcelona, 1953) és un activista independentista català. Estudià enginyeria i participà en les mobilitzacions contra el Procés de Burgos de 1970 i a les mobilitzacions contra els afusellaments de Txiki i Otaegi el 1975, raó per la qual hagué de fugir a la Catalunya del Nord. El gener de 1976 tornà i va militar al PSAN-Provisional i després a Independentistes dels Països Catalans (IPC).
Alhora que treballava per a l'empresa IBM, el 1979 participà en la fundació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i fou membre dels Consells Populars de Cultura Catalana de Gràcia. El 3 de desembre fou acusat de pertànyer a Terra Lliure i hagué de fugir novament a la Catalunya del Nord, fins que fou detingut a la Guingueta d'Ix el 19 de gener de 1985 amb Montserrat Tarragó i Carles Sastre.[1] Després fou tancat a la presó de Carabanchel. L'u d'octubre fou condemnat a sis anys de presó per "pertinença a banda armada".[2]
El 1986 va rebre el Premi de periodisme d'investigació de la revista El Temps. Actualment és militant de base d'ERC.[3][4] És casat amb Teresa Aragonès i Perales.[5]
Obres
Referències
