PROFILPELAJAR.COM

Jacqueline du Pré
Biografia
Naixement	Jacqueline Mary du Pré; 26 gener 1945 ; Oxford (Anglaterra)
Mort	19 octubre 1987 (42 anys); Londres
Causa de mort	esclerosi múltiple
Sepultura	Golders Green Jewish Cemetery (en)
Formació	Guildhall School of Music and Drama ; Croydon High School
Activitat
Ocupació	músic
Activitat	1961-1972
Gènere	Música clàssica
Estil	clàssic
Professors	Pau Casals i Defilló, Paul Tortelier, Mstislav Rostropóvitx i William Pleeth
Alumnes	Anssi Karttunen
Instrument	violoncel
Segell discogràfic	EMI
Família
Cònjuge	Daniel Barenboim (1967–1987)
Premis
	(1976) Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic ;

Jacqueline Mary du Pré, OBE, (Oxford, 26 de gener de 1945 - Londres, 19 d'octubre de 1987)^[1] va ser una violoncel·lista anglesa, reconeguda encara avui com una de les millors concertistes d'aquest instrument de la història. Gaudeix d'un prestigi especial la seva interpretació del concert per a violoncel d'Edward Elgar, considerada definitiva.^[2]^[3]

Biografia

Era la segona filla del comptable Derek du Pré i de la pianista Iris du Pré. Quan tenia quatre anys va sentir per la ràdio el so d'un violoncel i va demanar a la mare que li'n comprés un. Va començar rebent lliçons d'ella, i quan tenia cinc anys va ingressar a la London Violoncello School. Estudià violoncel a la Guildhall School of Music de Londres amb William Pleeth i, posteriorment, estudià amb Paul Tortelier a París, amb Pau Casals a Suïssa i amb Mstislav Rostropóvitx a Moscou.

El 1961 inicià una brillant carrera solista. El 1967 es casà amb el pianista i director d'orquestra Daniel Barenboim, i tocà sovint amb ell i amb el violinista Pinchas Zukerman. La seva carrera s'interrompé el 1972 a causa d'una esclerosi múltiple, quan tenia 27 anys. Aquesta malaltia acabà provocant-li la mort el 1987.

Premis i reconeixements

Du Pré va rebre diverses beques de les acadèmies de música i universitats per la seva important contribució a la música en general i al seu instrument en particular. L'any 1956, a l'edat d'11 anys, va ser guardonada amb el prestigiós premi Guilhermina Suggia Award, i encara avui dia és la més jove a rebre aquest premi. El 1960, va guanyar la Medalla d'Or de la Guildhall School of Music de Londres i el Queen's Prize for British musicians. El 1976 va ser nomenada Oficial del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic. El 1977 va rebre el premi BRIT a la millor solista clàssica per l'àlbum enregistrat 25 anys abans on tocava el Concert per a violoncel d'Elgar.

El 2012 va ser votada en el primer Gramophone Hall of Fame.

Discografia

Títol	Discogràfica	Any de l'enregistrament	Compositor(s)
Cello Concerto in E Minor, Op.85 / Concerto for Cello and Orchestra	His Master’s Voice	1965	Elgar, Delius
Cello Concerto / Sea Pictures	His Master’s Voice	1965	Elgar
Concerto for Cello and Orchestra / Songs of Farewell, for Double Chorus and Orchestra / A Song Before Sunrise	Angel Records	1966	Delius
Cello Sonatas No. 3 in A, Op. 69 / No. 5 in D, Op. 102 No. 2	His Master’s Voice	1966	Beethoven
Haydn: Cello Concerto in C / Boccherini: Cello Concerto in B Flat	EMI, His Master’s Voice	1967	Haydn, Boccherini
Cello Concerto / Cello Encores - Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch	Angel Records, EMI	1967	Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch
The Two Sonatas for Cello and Piano	His Master’s Voice	1968	Brahms
Haydn: Cello Concerto in D / Monn: Cello Concerto in G Minor	EMI, His Master’s Voice	1969	Haydn, Monn
Cello Concerto in A Minor / Cello Concerto No. 1 in A Minor	His Master’s Voice	1969	Schumann, Saint-Saëns
Trio No.7 in B Flat Major, Op.97 "Archduke"	His Master’s Voice, EMI	1970	Beethoven
Beethoven Trios No. 1 in E Flat Major. Op. 1. No. 1 / No. 3 in C Minor Op. 1. No. 3	Vox Cum Laude	1970	Beethoven
Dvořák: Cello Concerto in B Minor & "Silent Woods" Adagio for Cello & Orchestra	EMI, His Master’s Voice	1971	Dvořák
Favourite Cello Concertos	His Master’s Voice, EMI	1971	Dvořák, Elgar, Haydn, Schumann
Chopin: Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A	Angel Records	1972	Chopin, Franck
Cello Concerto, Op. 85 / Enigma Variations	CBS Masterworks	1974	Elgar
Beethoven: The Five Cello Sonatas "Magic Flute" and "Judas Maccabaeus" Variations	His Master’s Voice	1976	Beethoven
A Jacqueline Du Pré Recital	EMI, His Master’s Voice	1982
Pedro Y El Lobo, Sinfonia De Los Juguetes	Deutsche Grammophon	1984	Prokofiev, Mozart
Chopin: Cello Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A	EMI	1989	Chopin
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 1	EMI	1989	Bach, Britten, Falla
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 2	EMI	1989	Brahms, Couperin, Handel
Cello Concertos	EMI Classics	1995	Dvořák, Elgar
Recital / Delius	EMI Classics	1995	Delius
Don Quixote		1996	Strauss ^[4]^[5]
Cello Concertos	EMI Classics	1998	Haydn, Boccherini
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings 1961-1965	EMI	1999	Bach, Britten, Falla, Brahms, Couperin, Handel
Beethoven Piano Trios, Opp.1 & 97 "Archduke"	EMI Classics	2001	Beethoven
The Genius of Jacqueline Du Pré	HMV Classics	2001	Bach, Beethoven
Cello Concerto / Sea Pictures / Overture: Cockaigne	EMI Classics	2004	Elgar
Dvořák, Ibert	BBC	2004	Dvořák, Ibert
Elgar Cello Concerto	Sony Classical	2006	Elgar

En DVD

Remembering Jacqueline du Pré (1994), dirigit per Christopher Nupen
Jacqueline du Pré in Portrait (2004), dirigit per Christopher Nupen
The Trout (1970 documental publicat en DVD el 2005), dirigit per Christopher Nupen
Jacqueline du Pré: A Celebration of Her Unique and Enduring Gift (2007), dirigit Christopher Nupen
Hilary and Jackie (1998), dirigit per Anand Tucker

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacqueline du Pré

↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
↑ Díaz de Quijano, Fernando. «Jacqueline du Pré, historia de un talento cercenado» (en castellà). El Español, 20-10-2017. [Consulta: 18 agost 2022].
↑ «Jacqueline du Pré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Wilson, Elizabeth. «Jacqueline Du Pré: Her Life, Her Music, Her Legend». Arcade Publishing, 01-01-1999.^{[Enllaç no actiu]}
↑ «More than one bravo for gifted late cellist Strauss: Du Pre's recording of 'Don Quixote' is a happy accident». Arxivat de l'original el 2018-10-18. [Consulta: 16 juny 2017].

[1] «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].

[2] Díaz de Quijano, Fernando. «Jacqueline du Pré, historia de un talento cercenado» (en castellà). El Español, 20-10-2017. [Consulta: 18 agost 2022].

[3] «Jacqueline du Pré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] Wilson, Elizabeth. «Jacqueline Du Pré: Her Life, Her Music, Her Legend». Arcade Publishing, 01-01-1999.^{[Enllaç no actiu]}

[5] «More than one bravo for gifted late cellist Strauss: Du Pre's recording of 'Don Quixote' is a happy accident». Arxivat de l'original el 2018-10-18. [Consulta: 16 juny 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]