L'any 1284, Andrònic II, vidu del seu primer matrimoni amb Anna d'Hongria, es casà amb Violant (Irene) que va rebre el títol d'Emperadriu. Irene de Montferrat podia fer valdre els drets de la dinastia de Montferrat sobre el Regne de Tessalònica, per ser descendent d'Isaac II Àngel.
El 1305 a la mort de Joan I de Montferrat, l'últim descendent masculí de la dinastia dels Aleramici, sobirà del marquesat de Montferrat i germà d'Irene, va reclamar la transmissió per als seus fills del dret a heretar el títol de Marquesos de Montferrat.
La parella va tenir quatre fills que van arribar a l'edat adulta:
Simona Paleòleg (1294 després del 1336), que es va casar amb el rei de SèrbiaEsteve Uroš II.
Irene de Montferrat va deixar Constantinoble el 1303 per instal·lar-se a Tessalònica. Va organitzar allà la seva pròpia cort, controlava les seves finances i fins i tot la política exterior fins a la seva mort catorze anys després. L'historiador Nicèfor Gregoràs la retrata com una reina ambiciosa i arrogant.[1]
Referències
↑Nicol, Donald. The Byzantine lady: ten portraits, 1250-1500. Cambridge: Cambridge University Press, 1996, p. 48-49. ISBN 9780521576239.