Durant l'estiu de 1953, va sorgir entre ells el terme Psicogeografia. Van publicar un butlletí d'informació anomenat Potlatch. Un dels seus textos més importants era Fórmula per a un Nou Urbanisme d'Ivan Chtcheglov que no va ser publicat fins a 1958 en la primera revista de la Internacional Situacionista.
Advocava per una nova ciutat on tots serien capaços de viure en la seva pròpia catedral.
La teoria utòpica era acompanyada per l'anomenat moviment de deriva, per mitjà del qual els habitants de les ciutats vagarien com núvols a través de l'ambient urbà, el que van anomenr urbanisme unitari. En el seu Introducció a una Crítica de la Geografia Urbana (publicat en la revista surrealistabelgaLes Levres Nues, No. 6, 1955) Guy Debord va descriure a un company que vagava per la regió de Harz, a Alemanya seguint cegament un mapa de Londres.
Aquesta era una de les metodologies favorites dels psicogeògrafs. Van produir una àmplia varietat de propostes: l'abolició dels museus i posar l'art en els bars, obrir el Metro tota la nit, aixecar les teulades de París com si fossin paviment, amb escales mecàniques per a ajudar a accedir. També van desenvolupar el detournement com una tècnica de reutilitzar el material previ per a un propòsit radical.
