L'Institut d'Espanya (en castellà: Instituto de España) és la institució que agrupa a les nou[ 1] Reials Acadèmies oficials establertes a Madrid ,[ 2] i està format pel conjunt dels seus acadèmics numeraris. Segons els seus estatuts, el seu objectiu és el de «mantenir i estrènyer la fraternitat espiritual de les vuit Reials Acadèmies espanyoles, ajudant-se i complementant-se entre si per una major eficàcia de les seves tasques i activitats, formant la superior representació acadèmica nacional a Espanya i a l'estranger ».
Història
L'Institut d'Espanya fou creat, per decret d'1 de gener de 1938 , baix el ministeri d'Educació dirigit per Pedro Sáinz Rodríguez ,[ 2] a Salamanca .2019 [cal citació ] Els seus fundadors foren Eugeni d'Ors , Pedro Muguruza i Agustín González de Amezúa . Manuel de Falla (membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando ) en fou elegit el seu primer president, tot i que no va prendre possessió del càrrec.[ 2]
Durant la seua història va canviar de seu diverses vegades.[ 2]
L'any 1942 fou nomenat president el bisbe de Madrid, Leopoldo Eijo y Garay que era membre de la Real Academia Española , i va estar en el càrrec fins a 1963 . El va succeir Juan Contreras y López de Ayala , Marqués de Lozoya i membre de la Real Academia de la Historia , fins al gener de 1972 . Durant uns mesos d'aquest mateix any, i fins a la seva mort, el president fou Luis Martínez de Irujo , Duque de Alba (consort) i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando .[ 2] El va substituir Manuel Lora-Tamayo Martín que era membre de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i que va ocupar el càrrec fins a 1978 .
Aquest mateix any va assumir la presidència Fernando Chueca Goitia , membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia . L'octubre de 1986 fou elegit president Miguel Artola Gallego , membre de la Real Academia de la Historia , que va presentar la seva dimissió a finals de 1995 . El va substituir Margarita Salas Falgueras , que és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Espanyola . L'any 2003 va ser nomenat l'actual president, Salustiano del Campo Urbano , membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques .2019 [cal citació ]
El 1994 va crear la Càtedre Amèrica, per a fomentar la col·laboració científica amb les universitat americanes hispanòfones.[ 2]
El 14 de juliol de 2015 s'hi incorpora la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya .[ 1] Les últimes incorporacions s'havien produït el setembre de 1946.
Activitats
L'Institut organitza les seves activitats mitjançant tres línies fonamentals:
Els cecles de conferències.
Els cursos de Tercer Cicle.
Les publicacions especialitzades.
Celebra tres sessions públiques i solemnes amb motiu de:
La commemoració de la seva fundació.
La Festa del Llibre.
L'obertura del Curs Acadèmic anual.
Acadèmies membre
Conformen l'Institut d'Espanya les nou Reials Academies oficials, establertes a Madrid , que són les següents:
Des de l'octubre de 1979 , existeix la figura de «Membre Associat de l'Institut d'Espanya», per tal de vincular les Acadèmies regionals, provincials i locals a l'Institut, i coordinar les seves activitats en benefici de l'activitat acadèmica en general. L'any 2006 hi havia 50 acadèmies associades.
Referències
↑ 1,0 1,1 «La Real Academia de Ingeniería se incorpora al Instituto de España » (en castellà). La Vanguardia , 14-07-2015 [Consulta: 12 agost 2015].
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pérez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999 . Madrid: LAMA, 1998, p. 225. ISBN 84-930048-0-4 .
Bibliografia addicional
Enllaços externs