Ilona Elek, també coneguda com a Ilona Schacherer o Ilona Elek-Schacherer, (en hongarès: Elek Ilona) (Budapest, Imperi Austrohongarès 1907 - íd., Hongria 1988), fou una tiradora d'esgrima hongaresa, guanyadora de tres medalles olímpiques. Es considera una de les tiradores d'esgrima més grans de la història de l'esport.[1]
Biografia
Va néixer el 17 de maig de 1907 a la ciutat de Budapest, que en aquells moments formava part de l'Imperi Austrohongarès i que avui dia és capital d'Hongria. Va morir el 24 de juliol de 1988 a la seva residència de Budapest. Fou germana de la també tiradora d'esgrima Margit Elek.[2]
Carrera esportiva
Va participar, als 29 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova femenina individual de floret. Sense competició olímpica els anys 1940 i 1944 a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit) aconseguí revalidar el seu títol olímpic, esdevenint la primera tiradora d'esgrima a aconseguir dos títols olímpics. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia), i amb 45 anys, aconseguí guanyar la medalla de plata en aquesta mateixa prova.[2][3]
Al llarg de la seva carrera guanyà disset medalles en el Campionat del Món d'esgrima, entre elles deu medalles d'or.[2]
Referències
