Ignacio Bayón Mariné (castellà: Ignacio Bayón) (Madrid, 14 de febrer de 1944 - La Rioja, 4 de maig de 2024) va ser un empresari i polític espanyol.[2]
Biografia
Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Espanyoles en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[3]
Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[4] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.
Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[5]
En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[6] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[7]
Referències
Enllaços externs
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}