Era profundament preocupada per la salut i la higiene públiques. Va investigar una gran varietat de fenòmens inusuals, des dels efectes d'escoltar música sobre la pressió arterial i el cor mesurats mitjançant un electrocardiograma, fins al resultat de la privació d'oxigen al cervell de les llagostes.[3] Va desenvolupar un microelectrode molt potent amb la qual era possible estimular cèl·lules individualment. Això va ser un enorme avenç en la història de la neurofisiologia.[1]
Biografia
Hyde va nàixer a Davenport un poble xicotet de l'estat d'Iowa, filla dels alemanys Babette Loewenthal i Meyer H. Heidenheimer que havien emigrat cap als Estats Units abans del seu naixement. Van anglicitzar el cognom en Hyde.[4] La seua mare es va mudar a Chicago amb els seus quatre fills després que el seu pare desaparegués.[5] A Chicago, la família va obrir una botiga florent, però per desgràcia va ser destruïda al gran incendi de Chicago de 1871. Després d'això, Ida va haver de començar a treballar com a aprenent de barretera amb només catorze anys.[5]
Quan treballava de barretera, va descobrir un llibre d'Alexander von Humboldt que li va canviar la vida: Ansichten der Natur (Pensaments sobre la naturalesa). Aleshores es va aficionar a la biologia, i va començar a assistir a classes a la Universitat d'Illinois. La família d'Hyde es va negar a ajudar-la per pagar la seva formació mentre aportava fons als estudis universitaris del seu germà gran. Sota la pressió financera, Hyde va trigar deu anys a completar els seus estudis universitaris, de vegades treballant com a mestra per arribar a fi.[3]
Però el seu germà es va posar malalt i va haver d'abandonar les classes i va començar a treballar de mestra.[5] Va estudiar a la Universitat Cornell. Després viatjà fins a Europa i es doctorà per la Universitat de Heidelberg, on va ser la tercera dona en aconseguir-ho.[5] Després de passar per Nàpols i Berna, va tornar als Estats Units i va treballar a les universitats de Kansas (KU) i Harvard.[3] Ni a Kansas ni enlloc mai no va obtenir l'equitat salarial amb els seus homòlegs masculins.[3] El 1899 va crear el departament de fisiologia la universitat de Kansas i el va abandonar el 1916 perquè el comitè preferia un home com a cap de departament.[4]
A la seua tesi de final de grau a Cornell va descobrir una vàlvula a les venes coronàries del cor humà.[5] A les universitats de Harvard i Kansas va estudiar el funcionament del cor humà i la resposta cardíaca a l'estrés.[5] No obstant això, el seu descobriment més important va ser la creació d'un microelectrode prou potent com per a estimular teixits electrònicament i, a més a més, era suficientment xicotet per a injectar o extraure teixits d'una cèl·lula.[1]
A més de ser una força pionera al seu camp de recerca, tenia un compromís molt desenvolupat amb altres dones. El 1927, va establir un fons de beques a la universitat de Kansas per a dones que cursaven carreres en ciències. Va concedir una beca similar a Cornell i va dotar l'Association of American University Women (Associació de Dones Universitàries Americana) de la beca internacional Ida H. Hyde. Més de cent dones han beneficiat directament de la seva generositat.[3]
↑ «Ida Henrietta Hyde, fisióloga» (en castellà). Blog de la Facultad de Ciencia y Tecnología de la Universidad del País Vasco, 22-08-2014.
↑ 3,03,13,23,33,4«Ida Henrietta Hyde» (en anglès). Emily Taylor Center for Women & Gender Equity - The University of Kansas, 22-05-2013. Arxivat de l'original el 2021-08-09. [Consulta: 9 agost 2021].
