Ibrahim Muçaj (Vlorë, 8 de desembre de 1944 - Tirana, 5 de gener de 2010)[1] va ser un director de cinema albanès. El seu treball més conegut fou Apasionata el 1983 amb Kristaq Mitro.
Biografia
El 1968 es va graduar en actuació de l'Institut de les Arts de Tirana. Després de graduar-se, va treballar com a ajudant de direcció. Va aparèixer per primera vegada al plató com a assistent de Viktor Gjika a la pel·lícula I teti në bronx. També va col·laborar amb Hysen Hakani, Piro Milkani i Kristaq Dhamo.[2] El 1971, va començar a fer documentals pel seu compte: el seu debut va ser e ldocumental Kënga e re. El seu primer llargmetratge va ser Dimri i fundit, rodat l'any 1975, pel qual va rebre un premi al 2n Festival de Cinema Albanès. Ha realitzat un total de 8 documentals i 10 llargmetratges. Els llargmetratges es van realitzar en un duet de directors amb Kristaq Mitro, i el seu fill Irvin el va ajudar en la producció de documentals. El 1995-1997 va dirigir l'estudi de cinema ALBAFILM.
Per la seva activitat artística, l'any 1987 se li va concedir el títol d'Artista Meritori (Alb. Artista i Merituar).[3] Va morir d'un atac de cor al seu propi apartament.
Llargmetratges
Documentals
- 1971: Kënga e re
- 1971: Në gjurmët e novatorëve
- 1973: Miniera e Çervenakës
- 1974: Jeta e një përmendoreje
- 1974: Lufta për bukën
- 1998: Një tokë, që lundron
- 2000: Dëshpërimisht
Referències
Bibliografia
