Interpretació de la construcció d'Ibn Sahl. Si la relació de longituds es manté igual a llavors els raigs compleixen la llei de lls sins a llei de Snell. La hipotenusa interior del triangle rectangle mostra la trajectòria del raig incident i l'altra hipotenusa representa una extensió del camí del raig refractat si el raig incident troba al seu pas un cristall la superfície del qual és vertical en el punt on s'encreuen les hipotenuses. La longitud de la major hipotenusa dividida per la longitud de la menor és l'índex de refracció del cristall[1]
El seu nom no permet deduir-ne el lloc d'origen.[6] Ibn Sahl és conegut per haver escrit un tractat sobre òptica al voltant de l'any 984. El 1993 Roshdi Rashed reconstruí el text del tractat a partir de dos manuscrits: Biblioteca al-Zahiriyya (Damasc), Ms. 4871, 3 folis, i Biblioteca Millī (Teheran), Ms. 867, 51 folis. El manuscrit de Teheran és molt més extens, però està en mal estat, i el de Damasc conté una secció totalment perduda en l'altre. El fragment del manuscrit de Damasc du el títol في الآلة المحرقة, Fī al-āla al-muḥriqa, ‘Sobre la màquina incendiària’, i el de Teheran té un títol afegit a posteriori per una altra mà: كتاب الحراقات, Kitāb al-ḥarrāqāt, ‘Llibre dels dispositius incendiaris’.
Ibn Sahl fou el primer estudiós musulmà conegut que analitzà l'òptica de Claudi Ptolemeu; esdevingué un precursor important d'un text molt més influent, el Llibre d'òptica d'Ibn al-Hàytham, escrit uns trenta anys després.[7] Ibn Sahl tractà les propietats òptiques d'espills corbs i lents, i es considera el descobridor de la llei de refracció (coneguda actualment com a llei de Snell).[8]
El matemàtic persa emprà aquesta llei per a deduir formes de lent sense aberracions geomètriques en el focus, conegudes com a lents asfèriques. En les parts restants del tractat tractà sobre els espills parabòlics, els el·lipsoïdals, les lents biconvexes i tècniques per a dibuixar arcs d'hipèrbola.
↑[enllaç sense format]http://www.iranicaonline.org/articles/optics,"Hi ha una sèrie de texts sobre òptica escrits per autors perses o associats a la seua cultura. El més primerenc n'és Abu Saʿd al-ʿAlāʾ Ibn Sahl, actiu en l'època de la cort persa dels Buwàyida (945–1055), i més conegut per la seua concepció de la "llei de la refracció del sinus" i pels espills capaços de cremar materials concentrant-hi la llum del sol (Rashed, 1990, pàgs. 464-68; 1993; 2005) que pel seu treball en òptica (Sabra, 1989, pàgs. lix-lx; 1994)."
↑Jan P. Hogendijk; Abdelhamid I. Sabra. The enterprise of science in Islam : new perspectives. Cambridge, Mass. ; London: MIT, 2003, p. 89. ISBN 0-262-19482-1.
↑"Res en el seu cognom o en els noms ens permet besllumar-ne el país d'origen o l'adscripció social i religiosa, tot i que s'hi pot establir un vincle amb un altre Ibn Sahl del mateix període, un astròleg preocupat per les matemàtiques; de moment, però, aquesta connexió no té valor històric." Roshdi Rashed, Geometry and Dioptrics in Classical Islam, London (2005), p. 3.
↑Rashed (1990: "Ibn al-Hàytham no fou el primer que emprà l'Òptica de Ptolemeu, [...] al-Kindí no era la única figura significativa en la història de l'òptica àrab abans d'Ibn al-Hàytham."
↑PDF. R. Rashed acredita Ibn Sahl com a descobridor de la llei de la refracció [23], usualment denominada "llei de Snell" i "llei de Snell i Descartes"."
Bibliografia
Rashed, Roshdi «A pioneer in anaclastics: Ibn Sahl on burning mirrors and lenses» (en anglès). Isis, 81, 1990, pàg. 464-491.
Rashed, Roshdi. Géométrie et dioptrique au Xe siècle: Ibn Sahl, al-Quhi et Ibn al-Haytham (en francès). París: Les Belles Lettres, 1993.
