El poble de Iàtova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, està catalogat com a poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, és també el poble més interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del Motrotón, una lloma arredonida que constituïx l'emblema local.
El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (on en altres temps hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. A més, disposa de paratges naturals com ara la Serra de Martés, les Pardenillas, la Tabarla, el Mijares i l'embassament de Forata.
Història
En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'edat del bronze. Després de la conquista cristiana de 1238, l'alqueria musulmana, coneguda com a Atava, va ser donada per Jaume I juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, al cavaller aragonès Roderic de Liçana, qui la va cedir en 1279 a Hug de Follalquer, tinent del gran mestre de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Jaume el Just va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315, el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume, de Teresa d'Entença, juntament amb tota la Foia. En 1348 va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell, i després de ser derrotat, de nou a la Corona (1393). Va ser confiscada per Ferran I (1380-1416) venuda a Berenguer Mercader, qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467. Iàtova posseïx parròquia independent de la de Setaigües des de l'any 1530. En 1609, any de l'expulsió dels moriscs, va quedar despoblada fins a 1611, quan encara era una aldea de Bunyol anomenada Safoya.
Església dels Sants Reis. És d'estil barroc, originària del segle xvii, al segle xviii se'n feu una remodelació i va ser decorada d'acord amb el gust neoclàssic. Va ser construïda en l'antiga mesquita, de la qual es conserva la torre del campanar.
El Pou de la neu. Del segle xvii, és un depòsit de neu que servia per a conservar els aliments, tècnica ja utilitzada pels musulmans. Es tracta d'una de les poques neveres que es conserven dins d'un nucli urbà.
Nucli urbà. Pels carrerons del poble podem trobar casalicis senyorials del segle xix, l'antic safareig i matador rehabilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals.
Llocs d'interés
Cova de las Palomas. Allí es forma una bella cascada d'aproximadament 20 metres d'altura.
Vall del riu Mijares. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
El Motrotón. És la muntanya emblemàtica del poble, que destaca sobre la resta del paisatge.
Festes i celebracions
Sant Antoni Abad. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de gener.
Falles. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep (19 de març).
Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana més proper al 15 de maig amb una fira de maquinària agrícola.
Festes Majors. Se celebren a mitjan agost. Hi destaca la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetles, i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb bou en corda, grans concursos de ramaderies i bou embolat.
.svg)
