Hans Freiherr von Pechmann

Plantilla:Infotaula personaHans Freiherr von Pechmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1850 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1902 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Tübingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, intoxicació Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRegne de Baviera Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Greifswald Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHeinrich Limpricht Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica, polietilè i chemical analysis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen
Universitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralNevil Sidgwick Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata

Hans Freiherr von Pechmann (1 d'abril de 1850, Nuremberg, Baviera -19 d'abril de 1902, Tubinga, Baden-Württemberg) fou un químic orgànic alemany conegut principalment pel descobriment del polietilè.

Biografia

Von Pechmann estudià química amb Heinrich Limpricht a la Universitat de Greifswald. Fou professor de la Universitat de Múnic fins al 1895 i, després, de la Universitat de Tubinga fins a la seva mort el 1902.

Descobriments

En la seva obra destaca el descobriment del diazometà a 1894;[1][2] el descobriment de les reaccions químiques condensació de Pechmann[3][4] i síntesi de pirazols de Pechmann;[5] les primeres preparacions d'1,2-dicetones (per exemple, diacetil), d'àcid 3-oxopentanodioic, metilglioxal i difeniltricetona; i l'establiment de l'estructura simètrica de l'antraquinona. Von Pechmann també descobrí el polietilè per casualitat el 1898, quan accidentalment escalfava diazometà.

Obres

  • Volhard's Anleitung zur Qualitativen chemischen Analyse. Chemisches Labolatorium des Staates, München 9th & 10th ed. 1901 Digital edition, University and State Library Düsseldorf
  • Anleitung zur quantitativen Analyse nach Cl. Zimmermann : zum Gebrauche im chemischen Laboratorium des Staates zu München. Chemisches Laboratorium des Staates, München 10th ed. 1901 Digital edition, University and State Library Düsseldorf

Referències

  1. ↑ H. von Pechmann «Ueber Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 27, 2, 1894, pàg. 1888–1891. DOI: 10.1002/cber.189402702141.
  2. ↑ H. von Pechmann «Ueber Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 28, 1, 1895, pàg. 855–861. DOI: 10.1002/cber.189502801189.
  3. ↑ H. von Pechmann, Carl Duisberg «Ueber die Verbindungen der Phenole mit Acetessigäther». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 16, 1, 1883, pàg. 2119–2128. DOI: 10.1002/cber.188301602117.
  4. ↑ H. von Pechmann «Neue Bildungsweise der Cumarine. Synthese des Daphnetins». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 17, 1, 1884, pàg. 929–936. DOI: 10.1002/cber.188401701248.
  5. ↑ H. von Pechmann «Pyrazol aus Acetylen und Diazomethan». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 31, 3, 1898, pàg. 2950–2951. DOI: 10.1002/cber.18980310363.

Bibliografia

  • ANAIP, Confederación Española de Empresarios de Plásticos y CEP, Centro Español de Plásticos. Los plásticos: materiales de nuestro tiempo.. 1ª, 1991, p. 34-53. B-25033-91. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Freiherr von Pechmann