Diazometà

Infotaula de compost químicDiazometà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular42,022 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCH₂N₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C=[N+]=[N-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric1,5 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−145 ℃
−145 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−23 ℃ (a 760 Torr)
−23 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,5 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor1 atm (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,4 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH3,44 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
gas inflamable Modifica el valor a Wikidata
Ressonància del diazometà.

El Diazometà és un compost orgànic de fórmula CH₂N₂. Es presenta com un gas de color groc, tòxic, que bull a -23 °C. Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d'impureses o si estan en contacte amb metalls alcalins; a baixa temperatura es descompon lentament.

El diazometà es prepara per tractament d'una N-metil-N-nitrosoamida amb una dissolució concentrada d'hidròxid de potassi (KOH). La preparació es fa en una barreja de dos fases que consta d'èter i KOH aquós. El diazometà es desfà en l'èter a mesura que es va formant.

És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols; fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l'asma.

Se utilitza com dissolució etèria diluïda per poder remenar-lo de manera segura.

El diazometà reacciona amb àcids carboxílics per transformar-los en els seus respectius èsters metílics, reacció que es veu afavorida per la formació de N₂ gasós.[1]

Síntesis de metilésters amb diazometà a partir d'un àcid carboxílic.

Referències

  1. Vollhardt, K. Peter. Química Orgànica. 3a edició. Any 2000. Omega. Madrid. p. 849. ISBN 84-282-1172-8.