Edifici civil. Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa, tres pisos, terrat i coberta amb teula aràbiga a dues vessants.[1]
A la planta s'hi obren dos portals, un de gran que correspon a l'establiment comercial i l'altre més petit que condueix a l'escala de veïns.[1]
Els tres pisos presenten una gradació en la mida de les obertures i fins i tot en la grandària de les llosanes dels balcons, que són de pedra. L'obertura de llum de cada pis consisteix en un balcó.[1]
La façana és rematada per una petita barbacana a manera de cornisa. Al damunt hi ha pilars que sostenen la barana del terrat.[1]
L'estat de conservació és dolent però s'està restaurant.[1]
Història
Edifici que ja existia al segle xviii, fou reformat i ampliat al segle xix i actualment es troba en el mateix procés. És interessant com a exemple de transformació dels edificis barrocs en habitatges plurifamiliars.[1]
Situada a l'antic camí itinerant que arribava a la ciutat i que va començar a créixer al segle xii. Al segle xiii va creixent el raval del carrer de Manlleu i al segle xiv es comença a construir el convent de les clarisses entre aquest carrer i el de Santa Joaquima. Al segle xvi comença a construir-se Santa Clara la Nova i al segle xvii s'hi instal·len els carmelitans descalços (a l'actual Sant Miquel). A partir d'aquest segle es comencen a construir els eixamples de la ciutat i es refà el barri de Santa Eulàlia entre els carrer de Manlleu i els dels caputxins. Al segle xviii desapareix el portal d'aquest carrer. Al segle xix finalment acaba amb l'eixample de l'horta d'en Xandri entre aquest carrer i el Gurb.[1]
.jpg)
