PROFILPELAJAR.COM

Gustav Elfving
	;
Biografia
Naixement	(sv) Erik Gustav Elfving ; 25 juny 1908 ; Hèlsinki (Imperi Rus)
Mort	25 març 1984 (75 anys); Hèlsinki (Finlàndia)
Sepultura	cementiri de Hietaniemi, U 15-23-747 60° 10′ 17″ N, 24° 54′ 50″ E / 60.171333°N,24.913827°E
Residència	Finlàndia
Formació	Universitat de Hèlsinki (1926–1934); Svenska normallyceum (–1926)
Tesi acadèmica	Über eine Klasse von Riemannschen Flächen und ihre Uniformisierung (1934 )
Director de tesi	Rolf Nevanlinna
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, matemàtiques i estadística
Ocupació	matemàtic, estadístic
Ocupador	Universitat de Hèlsinki (1948–1975) ; Universitat d'Estocolm (1946–1947) ; Universitat Tècnica de Helsinki (1938–1945) ; Universitat Åbo Akademi (1935–1938) ; Geodætisk Institut (1935–1935) ; Observatori Universitari de Helsinki (1927–1929)
Membre de	Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1955–); Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Professors	Jarl Waldemar Lindeberg
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Johan Fellman, Elja Arjas, Anders Ekholm i Pentti Suomela
Família
Cònjuge	Irene Emilia Charlotta Ira Aminoff
Pares	Fredrik Elfving i Thyra Ingman
Premis
	(1955) membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica; (1934) Premi Ernst Lindelöf ;

Gustav Elfving (Hèlsinki, 25 de juny de 1908 - Hèlsinki, 25 de març de 1984) va ser un matemàtic i estadístic finlandès.

Vida i Obra

Elfving era fill del botànic, professor de la universitat de Hèlsinki, Fredrik Elfving, i va passar a seva infantesa i joventut al Jardí Botànic de Hèlsinki, on el seu pare tenia la residència.^[1] Va fer els estudis secundaris al Liceu Suec de la ciutat i, en acabar el 1926, va ingressar a la universitat per estudiar astronomia, però finalment es va interessar per les matemàtiques i es va graduar en aquesta disciplina el 1930.^[2] Entre 1927 i 1929, mentre estudiava, va ser assistent a l'observatori astronòmic.^[3] El 1934 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les superfícies de Riemann dirigida per Rolf Nevanlinna i, poc després, va començar a interessar-se per la teoria de la probabilitat sota la influència de Jarl Waldemar Lindeberg qui havia sigut professor seu a la universitat.^[4] El 1935, després de la sobtada mort de la seva núvia, va enrolar-se en una missió geodèsica danesa a Groenlàndia. En retornar de la missió va ser professor de l'Åbo Akademi de Turku fins al 1938 quan va passar a la Universitat Tècnica de Helsinki.^[5] Durant la Segona Guerra Mundial va servir con geodèsic per l'exèrcit finlandès. Finalment el 1948 va ser nomenat professor de la universitat de Hèlsinki en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1975.^[6] Va morir a Hèlsinki el 1984.

Els seus treballs més originals van ser en estadística i probabilitat, especialment en els camps de les cadenes de Màrkov, dels jocs markovians de dos jugadors i suma no zero i de la teoria de la decisió.^[7] L'aportació més significativa van ser els mètodes per computar el dissenys òptims de regressió,^[8] essent el pioner en l'emergència de la teoria del disseny experimental òptim.^[9] Al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i de l'estadística a Finlàndia,^[10] publicant el 1981 un llibre sobre el tema.^[11]

Referències

↑ Draper et al., 1999, p. 123.
↑ Nordström, 1999, p. 174.
↑ Nordström, 1999, p. 175-176.
↑ Nordström, 1999, p. 175.
↑ Mäkeläinen, 1997, p. 96.
↑ Draper et al., 1999, p. 124.
↑ Pukelsheim, 2006, p. 430.
↑ Mäkeläinen, 2006, p. 1897.
↑ Fellman, 1999, p. 197-200.
↑ Lehti, 1984, p. 209-220.
↑ Draper et al., 1999, p. 148-149.

Bibliografia

Draper, Norman R.; Mäkeläinen, Timo; Nordström, Kenneth; Pukelsheim, Friedrich. «Gustav Elfving: An Appreciation». A: Juha Alho (ed.). Statistics, Registries, and Science (en anglès). Statistics Finland, 1999, p. 123-151. ISBN 9789517276436.
Fellman, J. «Gustav Elfving's Contribution to the Emergence of the Optimal Experimental Design Theory» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 197-200. DOI: 10.1214/ss/1009212245. ISSN: 0883-4237.
Lehti, Raimo «Gustav Elfving matematiikan historioitsijana» (en finès). Arkhimedes, Vol. 36, Num. 4, 1984, pàg. 209-220. ISSN: 0004-1920.
Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Samuel Kotz (ed.). Encyclopedia of Statistical Sciences, Volume 3 (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 1897-1898. ISBN 0-471-74384-4.
Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Norman Lloyd Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997, p. 96-98. ISBN 0-471-16381-3.
Nordström, Kenneth «The life and work of Gustav Elfving» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 174-196. DOI: 10.1214/ss/1009212244. ISSN: 0883-4237.
Pukelsheim, Friedrich. Optimal Design of Experiments (en anglès). SIAM, 2006. ISBN 0-89871-604-7.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Elfving» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.