Fonts: INE i IGE(Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Parròquies
Becín, San Xián de
Buriz, San Pedro de
Labrada, Santa María de
Lagostelle, San Xoán de
Lagostelle, Santa María de
Mariz, Santa Baia de
Negradas, San Vicente de
Parga, San Breixo de
Parga, San Salvador de
Parga, Santa Cruz de
Parga, Sto. Estevo de
Parga, Santa Locaia de
Pedrafita, San Mamede de
Pígara, San Pedro de
Roca, San Xián de
Trasparga, Santiago de
Vilar, Santa María de
Vilares, San Vicente de
Història
Malgrat que els primers pobladors d'origen cèltic i els romans sabien sobre les propietats terapèutiques de les fonts termals, només amb l'arribada dels sueus després de l'enfonsament de l'Imperi Romà la localitat va començar a cobrar notorietat. El nom "Guitiriz" procedeix de "Witirici", en llatí el genitiu de Witiricus, que significa "el lloc de Witiricus" (en referència a Witiricus, un senyor de la guerra sueu). En el segle xiv la totalitat de la comarca Terra Chá, incloent Guitiriz i la seva capital, Vilalba, van passar a ser part dels dominis de Fernán Pérez de Andrade, en la família dels quals passarien a ser els primers Comtes de Vilalba durant el regnat dels Reis Catòlics. En Guitiriz es troba la fortificació medieval del Castell de Parga, en molt bon estat de conservació. El poble compta amb una important i mítica banda municipal que des dels seus orígens fins als nostres dias duu la cultura musical guitiricenc per tot Galícia, caracteritzant així a Guitiriz com un poble d'antiquíssima i enorme tradició musical.
.jpg)
