|
Grup del piroclor
 Grup del piroclor |
|---|
| Grup de minerals | ![]()
Piroclor del mont Malosa, a Malawi  | | Fórmula química | (Na, Ca)₂(Nb, Ti, Ta)₂O₆(OH, F, O) |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.15 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | cúbic |
|---|
| Color | marró, verdós, vermellós |
|---|
| Exfoliació | imperfecta |
|---|
| Fractura | desigual, concoidal |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
|---|
| Lluïssor | grassa |
|---|
| Color de la ratlla | marró, marró groguenca |
|---|
| Diafanitat | translúcid, opac |
|---|
| Densitat | 4,3 a 4,5 |
|---|
| Símbol | Pcl |
|---|
El grup del piroclor és un grup de minerals format per dotze espècies vàlides amb niobi dominant: cesiocenopiroclor, fluorcalciopiroclor, fluornatropiroclor, hidrocenopiroclor, hidropiroclor, hidroxicalciopiroclor, hidroxicenopiroclor, hidroximanganopiroclor, hidroxinatropiroclor, hidroxiplumbopiroclor, oxicalciopiroclor i oxiplumbopiroclor. Aquest grup forma part d'un grup encara més ample de minerals anomenat supergrup del piroclor.[1]
Altres espècies que no estan aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional també pertanyen a aquest grup, com ara: cenoplumbopiroclor, fluorhidropiroclor, fluorquenopiroclor, fluorplumbopiroclor, fluorestronciopiroclor, oxinatropiroclor, oxiitropiroclor i un anàleg de l'hidroximanganopiroclor amb antimoni.
| Espècie
|
Fórmula
|
| Cesiocenopiroclor
|
□Nb₂(O,OH)₆Cs1−x (x ∼ 0.20)
|
| Fluorcalciopiroclor
|
(Ca,Na)₂(Nb, Ti)₂O₆F
|
| Fluornatropiroclor
|
(Na,Pb,Ca,REE,U)₂Nb₂O₆F
|
| Hidrocenopiroclor
|
(◻,x)₂Nb₂O₆(H₂O,Cs)
|
| Hidropiroclor
|
(H₂O,☐)₂Nb₂(O,OH)₆(H₂O)
|
| Hidroxicalciopiroclor
|
(Ca,Na,U,◻)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH)
|
| Hidroxicenopiroclor
|
(◻,Ce,Ba)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH,F)
|
| Hidroximanganopiroclor
|
(Mn²⁺,Th,Na,Ca,REE)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH)
|
| Hidroxinatropiroclor
|
(Na,Ca,Ce)₂Nb₂O₆(OH)
|
| Hidroxiplumbopiroclor
|
(Pb1.5◻0.5)Nb₂O₆(OH)
|
| Oxicalciopiroclor
|
Ca₂Nb₂O₆O
|
| Oxiplumbopiroclor
|
Pb₂Nb₂O₆O
|
La nomenclatura d'aquest grup va ser establerta l'any 2010 d'acord amb la nomenclatura revisada dels minerals del supergrup del piroclor,[2] i per una segona revisió un parell d'anys més després. La identificació correcta dels membres individuals del grup només és possible amb anàlisi exhaustius i una combinació de diversos mètodes analítics.[3]
Referències
- ↑ «Pyrochlore Group». Mindat. [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Atencio, D.; Andrade, M. B.; Christy, A. G.; Giere, R.; Kartashov, P. M. «THE PYROCHLORE SUPERGROUP OF MINERALS: NOMENCLATURE». The Canadian Mineralogist, 48, 3, 01-06-2010, pàg. 673–698. DOI: 10.3749/canmin.48.3.673 [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Christy, A. G.; Atencio, D. «Clarification of status of species in the pyrochlore supergroup». Mineralogical Magazine, 77, 1, 2-2013, pàg. 13–20. DOI: doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02 [Consulta: 12 novembre 2023].
|
|
