La Gran Mesquita de Ghardaïa (en àrab: الجامع سيدي غانم) és la mesquita més antiga de la ciutat de Ghardaïa, al nord del desert algerià. Data de la fundació de la ciutat en el segle xi i és famosa per la seua arquitectura excepcional. És una de les mesquites històriques més importants d'Algèria i és emblemàtica del Mzab.
De malnom "el far espiritual", la Gran Mesquita de Ghardaïa és un punt de referència essencial de l'àrea, i ha exercit històricament les funcions de fortificació, escola, ajuntament i tribunal.
Història
La Gran Mesquita fou fundada al mateix temps que el ksar (fortalesa) de Ghardaïa, el 1048, per notables mozabits com el xeic Mohamed Benyahia i el xeic Youcef Benyoumer.[1] La ciutat de Ghardaïa es va construir a l'entorn de la mesquita.[2]
En el segle XVI, amb el xeic Ammi Said, es va ampliar l'edifici.[3]
Al llarg de la seua història, la mesquita ha exercit un paper essencial a l'àrea de Ghardaïa: madrassa, ajuntament i tribunal per a jutjar litigis segons la llei de l'Islam (xaria).[4]
Arquitectura
Al punt més alt de la vall de Mzab, la Gran Mesquita de Ghardaïa és famosa per la seua arquitectura adaptada al desert i la seua capacitat per a adaptar-se a les necessitats de la població urbana.[5]
Té dos minarets. El més imposant, de 23 metres d'alçada, es va construir al segle xvi.[6][7] Actua com a torre de guaita.[8][9]
El segon minaret, més menut, d'uns sis metres, data de la fundació de la mesquita.[10]
La mesquita té dues sales d'oració i aules d'ensenyament (anomenades majlis pels mozabits).[11]
