Un minaret (del francèsminaret i aquest del turcminare, pres de l'àrabمنارة, manāra, que significa ‘far’[1]) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan.[2] Les mesquites dels moviments islàmics més conservadors com el wahhabisme els consideren innecessaris.[3]
Funcions
La funció principal del minaret és proveir un punt elevat des d'on el muetzí pugui realitzar la crida a la pregària obligatòria o salat. Aquesta crida rep el nom, en àrab, d'àdhan, raó per la qual els minarets en àrab són anomenats màdhana. La crida per a la pregària es fa cinc cops al dia: a l'alba, migdia, mitja vesprada, vesprada i nit. A les mesquites més modernes, l'àdhan és fet des de la mussal·la, o sala d'oració, via micròfon pel sistema d'altaveus del minaret.
A nivell paisatgístic i simbòlic, el minaret ha esdevingut un senyal visual que identifica la comunitat musulmana.
Els minarets també funcionen com a sistemes d'aire condicionat: com que el sol escalfa la cúpula, l'aire és aspirat a través de les finestres obertes cap amunt i fora del minaret, proporcionant així una ventilació natural.
Referències
↑Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «نار». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.82. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
