Giulio Angioni ocupà una càtedra d'Antropologia Cultural de la Universitat de Càller. Reconegut estudiós, fou responsable d'un major coneixement sobre l'home i el seu entorn cultural a Sardenya, que en quaranta anys va explorar i feu explorar a centenars dels seus deixebles. Present en els debats sobre la cultura, la literatura, la llengua, la història de Sardenya, fou un intel·lectual que deixava les aules universitàries i participava en les iniciatives, posant-se en joc, sense por de la controvèrsia, en els seus llibres com en articles en revistes i diaris.
Entre les seves moltes novel·les, la millor es considera Le fiamme di Toledo ( Les flames de Toledo). Segimon Arquer, el fill gran d'una família de magistrats de Cagliari i ell mateix ja en vint anys fiscal general del Regne de Sardenya, que llavors formava part de la corona espanyola, veu la seva vida a la soledat de la seva cel en la presó de la Inquisició de Toledo.
E. Hall, Greek tragedy and the politics of Subjectivity in Recent fiction, "Classical Receptions Journal", 1 (1), 23-42, Oxford University Press, 2009.
C. Lavinio, Narraré un'isola. Lingua e stile di scrittori sardi, Roma, Bulzoni, 1991, 151-171.
F. Manai, Cosa succede a Fraus? Sardegna e mondo nel racconto di Giulio Angioni, Càller, CUEC, 2006.
M. Marras, Ecrivains insulaires et auto-représentation, "Europaea", VI, 1-2 (2000), 17-77.
A. Ottavi, Les Romanciers Italiens contemporains, Paris, Hachette, 1992, 142-145.
L. Schröder, Sardinienbilder. Kontinuitäten und Innovationen in der sardischen Literatur und Publizistik der Nachkriegszeit, Bern, Peter Lang, 2000.
B. Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Film, Tübingen, Francke Verlag 2008.