Gerardo va ser el primer fill de Joan Masana Sales i Antònia Silvestre, nascuts a Catalunya i arribats a Argentina amb 4 i 10 anys, fills respectivament dels actors Enric Masana i Gregori Silvestre, que es conegueren al Casal de Catalunya de Buenos Aires.[2]
Va ser el creador del grup, va compondre les primeres obres (com la Cantata Laxatón), i va crear els primers instruments informals (com el bass-pipe a vara, la màquina de tocar o dactilòfon, el contrachitarrone da gamba, o el violoncel legüero entre molts altres).[1]
Va morir de leucèmia el 23 de novembre de 1973. La seva influència mai va deixar de ser palès en el grup: a gairebé cinquanta anys després de la seva mort, instruments creats per ell continuen emprant-se en escena, i també fins i tot alguna obra en què ell havia participat. Als programes de mà del grup sempre figura el seu nom com a fundador d'aquest.[4]
La seva biografia queda continguda al llibre Gerardo Masana i la fundació de Les Luthiers, escrita pel seu fill, Sebastián Masana, el 2004.[4]