Daniel Rabinovich

(1973)
Biografia
Naixement	18 novembre 1943 Buenos Aires (Argentina)
Mort	21 agost 2015 (71 anys) Buenos Aires (Argentina)
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	actor, guitarrista, director de cinema, percussionista, músic, escrivà, comediant, violinista
Veu	Tenor dramàtic
Instrument	Guitarra, Sousafó, bombo legüero, violí, bateria, flauta dolça, trombó, Tambura i vibraslap (en)

Daniel Rabinovich (Buenos Aires, 18 de novembre de 1943 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2015)^[1] fou un actor i humorista argentí, integrant del grup argentí de música i humor Les Luthiers.

El 1969 es graduà com a escribà públic, professió que no exercí mai. Pertanyia al grup Les Luthiers des de la seva fundació el 1967. Tocava la guitarra i el violí, a més d'instruments informals com el "bass-pipe a vara" o el "calephone". El 2012 li concediren la nacionalitat espanyola.

Informals

• "alt-pipe a vara"
• "bass-pipe a vara"
• "caita de càmara"
• "calephone"
• "llatí"

Formals

• baix elèctric
• bateria
• bombo legüero
• conga
• flauta
• guitarra
• melòdica
• rototom
• sintetitzador
• sousafó
• tambura
• tarola
• timbales
• trombó
• vibraslap
• violí

• Cuentos en serio. Ediciones de la Flor (2003) ISBN 950-515-191-8 (pp 176)^[2]
• El silencio del final (Nuevos cuentos en serio). Ediciones de la Flor (2004) ISBN 950-515-194-2 (pp 160)^[3]

Protagonitzà escenes de la pantalla gran:^[4]

• 1983: Espérame mucho, de Juan José Jusid, com a Rissatti
• 2007: Cine negro, com a entrevistat
• 2007: ¿Quién dice que es fácil?, de Juan Taratuto, com a Simón
• 2008: Bolt, veu de Paloma en la versió espanyola i llatinoamericana
• 2011: Mi primera boda, d'Ariel Winograd, com a rabí
• 2012: Extraños en la noche, d'Alejandro Montiel, com a Héctor
• 2015: Papeles en el viento, de Taratuto

Participà en cicles televisius d'humor:

• 1989: Peor es nada, presentat per Jorge Guinzburg i Horacio Fontova
• 1991: Juana y sus hermanas
• 1996: Continuará
• 1999: La Argentina de Tato
• 2004: Tiempo final
• 2006: Algo habrán hecho por la historia argentina
• 2011: Recordando el show de Alejandro Molina

També a les sèries:

• 1996: Leche
• 2012: La dueña, amb Mirtha Legrand.

El desembre de 2012, mentre Les Luthiers es trobaven de gira per Uruguai, patí un preinfart que no li permeté fer les últimes presentacions.^[5] Degut a problemes cardíacs, morí el 21 d'agost de 2015, amb 71 anys.

• Masana, S.: Gerardo Masana y la fundación de Les Luthiers. Buenos Aires: Belaqva, 2004.
• Samper Pizano, Daniel: Les Luthiers de la L a la S. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2007.

• Lloc web oficial de Les Luthiers Arxivat 2013-02-05 a Wayback Machine.