Georges Reeb

Biografia
Naixement	(fr) Georges Henri Reeb 12 novembre 1920 Saverne (França)
Mort	6 novembre 1993 (72 anys) Estrasburg (França)
President Société Mathématique de France
1967 – 1967 ← André Revuz – René Thom →
Director IRMA
1967 – 1972 – Claude Godbillon →
Dades personals
Residència	França
Formació	Universitat d'Estrasburg (1939–1948)
Tesi acadèmica	Sur certaines propriétés topologiques des variétés feuilletées et de leurs feuilles  (1948 )
Director de tesi	Charles Ehresmann
Activitat
Camp de treball	Topologia, geometria diferencial, anàlisi no estàndard i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Estrasburg (1963–1993) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1954–1954) Universitat de Grenoble (1952–1963)
Obra
Obres destacables graf de Reeb Foliació de Reeb Teorema de l'esfera de Reeb Teorema d'estabilitat de Reeb camp vectorial de Reeb
Estudiant doctoral	Claude Godbillon, Antoinette Sec, Edmond Fedida, Francine Diener, Eric Benoît, Gilbert Hector, Robert Lutz i Jean Martinet
Família
Pares	Theobald Reeb i Caroline Engel
Premis
(1982)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1973)  Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit (1971)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault

Georges Reeb (Saverne, 12 de novembre de 1920 - Estrasburg, 6 de novembre de 1993) va ser un matemàtic francès.

Nascut a Alsàcia, va començar els seus estudis universitaris de matemàtiques a la universitat d'Estrasburg el 1939, però aviat la universitat va ser traslladada a Clermont-Ferrand després de l'ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial.^[1] El 1948 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Charles Ehresmann sobre foliacions, camp de recerca en el que ell i el seu mestre van ser pioners.^[2] Després de ser uns anys professor a la universitat de Grenoble, el 1963 va retornar a Estrasburg on va ser professor la resta de la seva vida.^[3]

Reeb va ser president de la Société Mathématique de France (1967), fundador i director de l'IRMA (Institut de Recerca Matemàtica Avançada) (1967-1972) i va rebre el premi Petit d'Ormoi el 1971.^[4]

A partir dels anys 1970's i després de llegir el llibre d'Abraham Robinson es va convertir en un ardent defensor i propagador de l'anàlisi no estàndard,^[5] advocant per una reconciliació entre intuïcionisme i formalisme.^[6]

• Audin, Michèle «Differential Geometry, Strasbourg, 1953» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 58, Num. 3, 2008, pàg. 366-370. ISSN: 0002-9920.
• Campos, Alberto «Georges Reeb, 1920 - 1993» (en castellà). Lecturas Matemáticas, Vol. 16, Num. 1, 1995, pàg. 131-140. ISSN: 0120-1980.
• Diener, Francine «Georges Reeb (1920-1993)» (en francès). La Gazette des mathématiciens, Num. 58, 1993, pàg. 3. ISSN: 0016-5549.
• Friedelmeyer, J.P. (editor) «En hommage à Georges Reeb» (en francès). L'ouvert, Num. Spècial, 1994, pàg. 1-111. Arxivat de l'original el 2023-01-28. ISSN: 0290-0068 [Consulta: 21 gener 2023].
• Fruchard, Augustine. Colloque Trajectorien à la Mémoire de Georges Reeb et Jean-Louis Callot (en francès). IRMA, Univ. de Louis Pasteur et C.N.R.S, 1995. 
• Lobry, Claude. Et pourtant... ils ne remplissent pas ${\displaystyle \mathbb {N} }$ (en francès). Aléas, 1989. ISBN 9782908016031. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Reeb

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Reeb» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.