Nanger dama és l'espècie de gasela més gran que viu a l'Àfrica, al desert del Sàhara i al Sahel. A causa de les seves amenaces biològiques i humanes, s'ha convertit en una espècie en perill crític d'extinció i les poblacions naturals d'aquesta espècie només queden al Txad, Mali i Níger.
Anatomia general
La gasela dama és un antílop de mida mitjana, prim i estilitzat, amb un coll considerablement llarg i també potes llargues. Aquestes cames increïblement llargues els permeten adaptar-se a l'ambient càlid del desert. Les banyes estan presents en ambdós sexes, encara que més grans i gruixudes en els mascles, i no són molt llargues. El coll i l'esquena són de color marró vermellós, mentre que el cap, la part inferior del cos i la cua són de color blanc.
Fa entre 90 i 120 cm (35 i 47 polzades) d'alçada a l'espatlla, pesa entre 35 i 75 kg (77 i 165 lliures)[1] i té una vida útil de fins a 12 anys en estat salvatge o 18 en captivitat.[2]
Taxonomia
La gasela dama va ser descrita com a Nanger dama per Peter Simon Pallas a la seva obra Miscellania Zoològica del 1766.
La gasela dama es divideix generalment en tres subespècies[3] en funció del color de l'esquena, els flancs i les anques de l'animal:
N. dama dama
N dama mhorr
N. dama ruficollis
Alimentació
La seva alimentació es basa en una dieta herbívora: menja herba, llavors i fulles d'arbusts i arbres com les acàcies, als quals accedeix aixecant-se sobre les potes del darrere. Com a adaptació al medi extremadament sec en què viu, és capaç de passar llargues estades sense beure aigua.[4]
Comportament
A diferència de molts altres mamífers del desert, la gasela dama és una espècie diürna, és a dir, és activa durant el dia.[4] Sempre en alerta, la gasela dama utilitza un comportament anomenat stotting (també anomenat pronking o pronking, mots en Anglès) per advertir els membres del ramat del perill. El stotting implica que l'animal salti amunt i avall amb les quatre potes rígides, de manera que les seves extremitats surten i toquen el terra alhora.
Els mascles també estableixen territoris i, durant l'època de reproducció, exclouen activament altres mascles madurs. Marquen els seus territoris amb piles d'orina i fem i secrecions de glàndules properes als ulls.
Reproducció - Gestació
La gestació dura uns sis mesos i normalment neix una sola cria a cada part. En els primers temps, les cries s'aturen a terra per passar desapercebudes i la mare, si detecta depredadors als voltants, corre i es mou sorprenentment en una altra direcció per allunyar-los de la seva posició.[4]
Estatus de conservació
El nombre d'aquesta espècie en estat salvatge ha caigut un 80% durant l'última dècada. La UICN ara el classifica com a en perill crític d'extinció amb una població salvatge de menys de 500 individus (la revisió més recent suggereix que són vora els 300). Un dels motius és que aquesta espècie és present a països que destinen pocs recursos a la seva conservació i que els parcs nacionals no estan ben vigilats i encara s'hi produeix la caça furtiva.[5][6]
Està present en programes de cria en captivitat a Europa, Amèrica del Nord i Orient Mitjà, i molt rar en estat salvatge[6]
Amenaces a la supervivència
Amenaces humanes
La destrucció de l'hàbitat ha provocat la destrucció dels arbres dels quals s'alimenta aquesta gasela perquè no pugui menjar. Una altra amenaça potencial és el turisme: els turistes volen fer fotos d'aquesta espècie en perill d'extinció i, en fer-ho, es poden percebre com una amenaça, especialment durant l'estació calorosa, de manera que les gaseles fugiran del perill percebut i, a l'estació calorosa, es poden sobreescalfar i morir d'estrès.[8]
Amenaces biològiques
La gasela dama no necessita molta aigua, però en necessita més que altres animals del desert, per la qual cosa, durant l'època de sequera mor per falta d'aigua. L'entorn s'ha tornat poc adequat per a això. La pressió de l'hàbitat derivada de l'activitat ramadera és un altre motiu del declivi, igual que les malalties introduïdes pel bestiar.[9]
↑ «Dama Gazelle» (en anglès). Academic Dictionaries and Encyclopedias.
↑Wirth, R. [Lumping subspecies of the dama gazelle, Nanger dama. Lumping subspecies of the dama gazelle, Nanger dama.] (en anglès). Antelope Specialist Group Gnusletter., maig 1984.