Es tracta d'una població d'origen musulmà, conquistada per Jaume I al voltant de 1244. Posteriorment fou propietat de Ximén Roís de Corella, comte de Cocentaina. En 1535, l'església aconseguí la independència de la de Cocentaina i s'erigí en parròquia. En Gastó, successor de Ximén Roís de Corella, atorgà carta pobla al municipi en 1611. Després de l'expulsió dels 279 moriscs que hi vivien el poble va quedar desert. Des de 1893 a 1969 hi tingué parada el tren Alcoi-Gandia, el popular xitxarra.
Geografia
Gaianes és a la comarca de la vall de Perputxent. El terme, ubicat a les faldes de la serra del Benicadell i solcat pel Serpis, abasta 9,6 km² i, entre els seus encants, figura ser el millor punt de partida per a l'ascensió al mític cim on es pot contemplar, a més a més d'impressionants vistes, una antiga nevera.
Demografia i economia
Segons les dades de 2007 la població és de 376 habitants, seguint una tendència alcista durant els últims anys. Del total, només 2 habitants eren nascuts fora de l'estat. La riquesa de Gaianes s'ha basat tradicionalment en l'agricultura de secà. Actualment, la principal font d'ingressos de la població prové de diverses indústries del sector tèxtil i paperer, tradicionals al País Valencià, localitzades recentment al municipi.
Església de Sant Jaume apòstol. Aixecada en el segle xvi sobre l'antiga mesquita musulmana.
Ajuntament. Instal·lat en una antiga casa pairal.
El castell de Gaianes. Petita fortalesa encarregada de la vigilància del riu. Actualment es troba en ruïnes; només podem observar-hi la torre principal i alguns trossos de la muralla.