Görgeyita

Infotaula de mineralGörgeyita

Cristalls de görgeyita del Kazakhstan
Fórmula químicaK₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O
Localitat tipusIschler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, Gmunden, Alta Àustria, Àustria
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CD.30
Nickel-Strunz 9a ed.7.CD.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.4.7.1
Heys25.4.9
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorincolor a groguenc
Duresa (Mohs)3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratlla(no reportada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,560 nβ = 1,569 nγ = 1,584
Birefringènciaδ = 0,024
Angle 2Vmesurat: 79°, calculat: 78°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGög Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La görgeyita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), mineralogista austríac.

Característiques

La görgeyita és un sulfat de fórmula química K₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la campostriniïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la görgeyita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Ischler Salzberg, Perneck, a Gmunden (Alta Àustria, Àustria). Sol trobar-se associada a altres minerals com: glauberita, halita, polihalita, anhidrita, guix, cesanita i pirita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Görgeyita
  1. ↑ «Görgeyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  2. ↑ «Görgeyite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 agost 2016].