És un conjunt de naus naus, tres a Cerdayola i tres a Ripollet.[1][2] Estan formades per blocs de pedra artificial i les teulades a dues vessants són de plaques d'uralita. Les façanes estan decorades amb elements de tipologia clàssica: pilars jònics que separen les diferents obertures de llum, pilastres, cornises, etc., i són coronades per frontonsmotllurats.[1][2]
Història
El 1907, el barceloní Josep Maria Roviralta i Alemany, que de jove havia estat editor del setmanari modernistaLuz, va fundar l'empresa Manufactures Roviralta, dedicada a la fabricació de fibrociment (material compost de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant).[1][2] La fàbrica es va situar a la frontera dels termes municipals de Cerdanyola i Ripollet, i sembla que el seu germà Manel, que era escultor, tingué un paper decisiu en el disseny de les façanes.[2]
Entre 1911 i 1915, la fàbrica es va ampliar amb noves naus al llarg de la carretera de Barcelona a Terrassa (N-150).[3] El 1924, Josep Maria Roviralta va demanar va demanar permís per a edificar una nau entre els carrers de Sant Francesc i de Prat de la Riba, tancant el pas del carrer de Barberà.[3] El 1930 es va construir «la Sibèria», al terme de Ripollet, on es fabricaven els modelats, és a dir, dipòsits, jardineres i tota mena de peces especials.[3] El 1933, l'empresa es va constituir com a societat anònima Manufactures Eternit, sense incorporar la paraula Uralita,[3] que prové d'Ural lithos o «pedra dels Urals», les muntanyes russes d'on procedia l'amiant.[2]
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, la fàbrica va ser col·lectivitzada per la CNT-FAI, sota el nom Uralita Empresa Obrera Colectivizada, fins al final de la guerra.[3] Amb l'arribada del franquisme, els Roviralta van haver de malvendre el negoci a Joan March i Ordinas (1880-1962), que havia recoltzat Franco i disposava d’una flota de vaixells mercants i de contactes internacionals amb els quals podia aconseguir l'amiant.[3] A finals dels anys 1940, l'empresa va canviar de nom a Uralita SA.[3]
L’any 1963 es va ampliar el complex amb la construcció d'una nova fàbrica de plaques al llarg de la carretera N-150 i la via del tren. L'any 2000, aquesta part fou adquirida pel Banc Sabadell i enderrocada per a construir-hi una promoció d'habitatges.[3]
Hi van arribar a treballar unes 700 persones,[2] i a partir dels anys 1970 es van detectar els primers casos d'asbestosi.[3] Tot i que la fàbrica va tancar el 1997,[3] els abocaments de residus han alterat la topografia de la zona, i les fibres d'amiant despreses són encara un perill a les zones no pavimentades, com els camins boscans de la serra de Collserola.[3]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Fàbrica d'Uralita». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Fàbrica Uralita». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
.jpg)
