La Fàbrica Damm, històricament coneguda com a La Bohèmia, és un conjunt arquitectònic que ocupa tota l'illa de cases delimitada pels carrers de Rosselló, Dos de Maig, Cartagena i Còrsega, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Des del 2007, és una de les seus del Barcelona Acció Musical durant les festivitats de la Mercè.[2]
Història
A principi del segle xx, cap al 1901 o 1902, es va constituir a Barcelona la societat comanditària Miklas i Musolas, formada per un tècnic cerveser de Bohèmia i el català Joan Musolas, magatzemista de vins, aiguardents i alcohols.[3] La fàbrica de cervesa que portava el nom de «La Bohèmia» i era de l'estil Pilsen (txec Plzeň), d'on era originari Miklas, s'instal·là en un gran edifici al carrer de Rosselló, 515.[3]
El 1903, Milkas abandonà la societat, que passaria a ser Joan Musolas i Cia, societat en comandita. El 1905, la fàbrica de cervesa La Bohèmia va fer un ampliació de capital fins a 2,5 milions de pessetes, i el 1910 s'integrà al grup d'empreses cerveseres Damm SA, format per Fills de J. Damm, Joan Musolas i Cia i Puigjaner i Fabre. Constituït amb un capital de 60.000 pessetes, només els dos primers socis van desemborsar-ne un total de 31.200.[3] El domicili i les oficines de la nova societat eren a la mateixa fàbrica, que amb el temps passaria a ser la principal del grup, i el 1921, Joan Musolas i Cia passà a ser una societat anònima, ampliant-ne el capital de 2,5 a 3 milions de pessetes.[3]
Durant el cop d'estat del 1936 a Barcelona, Benet Pasanau,[4] carreter de l'empresa, juntament amb altres treballadors, muntaren una metralladora al terrat de la fàbrica i s'enfrontaren als insurrectes (segurament dues columnes d'artilleria procedents de les Casernes de Sant Andreu que s'adreçaven cap al centre de la ciutat). El 1937, posteriorment a la seva mort per ferides durant un combat a Casp, es va canviar el nom del carrer de Rogent per carrer de Benito Pasanau.[5]
Descripció
L'antiga fàbrica manté només les funcions administratives, ja que la producció es va traslladar a un altre indret, i part de les instal·lacions s'han musealitzat. La façana al carrer de Rosselló disposa d'una tanca que dona al pati, des del qual s'accedeix a totes les edificacions, disposades al voltant de l'illa i una altra al mig del pati.[6] La dotzena de volums de diferents mides i funcions es caracteritzen per la imatge d'arquitectura compacta i d'aparença medievalista que li confereixen els merlets de remat de les façanes.[6]
Els edificis perimetrals són els més antics, d'estètica pròpia de l'arquitectura industrial i rematats amb merlets. Tenen entre dues i quatre plantes d'alçada.[6]
L'edifici central, la sala de cocció, és d'estètica pre-racionalista pròpia dels edificis industrials europeus de l'inici del segle xx que van introduir criteris funcionalistes. Això s'expressa molt bé en les línies geomètriques, en les obertures sense ornament i en l'intent d'independitzar l'estructura portant de la pell del volum. Malgrat això encara presenta uns petits detalls decoratius com les geometritzades mènsules en les obertures principals.[6] L'element més destacable de l'antic conjunt industrial, que ocupa l'illa sencera, és la forma acastellada de les façanes. El tractament de l'estucat als paraments plans i de maó de les finestres és propi de l'arquitectura industrial d'aquesta època.
L'edifici de cellers, a la banda nord-oest, és plenament racionalista amb certa dosi de brutalisme al no disposar de cap finestra a carrer i mostrar la totalitat en un sol volum pautat per uns senzills canvis de material.[6] Per acabar, presenta un volum a mode de torre d'homenatge de vuit plantes que segueix l'estètica medievalista amb merlets. Aquests merlets dominen el conjunt i recorden les torres d'homenatge dels castells.[6]
Artísticament cal destacar el mural que inclou el nom de l'empresa i el logo realitzat amb trencadís de ceràmica que ocupa tota l'amplada del xamfrà sud. Un altre element a valorar és la reixa giratòria que tanca el pati del conjunt del carrer, construïda a inicis del segle xxi amb xapes de ferro i que inclou també el nom de l'empresa amb grans lletres seguint les últimes tendències estilístiques. És obra del dissenyador Javier Mariscal.[6]
L'esvelta xemeneia de planta troncocònica sobre una base de planta quadrada de maó vist, es manté com a reflex d'una altra època de gran activitat productiva.[6]
↑«Rogent, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
↑ 6,06,16,26,36,46,56,66,7«Fàbrica Damm». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Fàbrica Damm (La Bohèmia)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.