El futbol és l'esport més important a les Illes Balears pel que fa a seguidors i nombre de practicants. El futbol balear és dirigit per la Federació Balear de Futbol, fundada l'any 1926.

A les Illes Balears les primeres manifestacions de futbol les trobem l'any 1903 amb l'aparició del Veloç Sport Balear, secció d'un equip ciclista.^[1] El futbol, igual que a altres zones, començà a l'ombra del ciclisme, a velòdroms com Tirador i Son Espanyolet (en aquest darrer es disputà el primer partit de futbol organitzat el 1903). Altres clubs apareguts els primers anys del futbol a Mallorca són l'Espanya, l'Alfons, Blanc i Negre, Mecànic FC, Nou Balear, Palma, Progrés, Palmesà, Espanyol, Unió Protectora Mercantil i Assistència Palmesana.^[2] El 1904 es disputa el primer campionat a les illes que guanya el Veloç Sport Balear. El Campionat Balear, pròpiament dit, es disputà del 1923 al 1946.

El 5 de març de 1916, sota l'impuls d'Adolf Vàzquez Humasqué, es funda l'Alfons XIII FBC (l'equip reserva de l'entitat fou el Victòria Eugènia), que el 28 de juny adoptà el títol de Reial Societat.^[3] El 1931 esdevingué CD Mallorca.^[3] El 25 de març de 1916 s'inaugura el camp de Buenos Aires, a Palma, en un encontre entre el FC Barcelona i l'Alfons XIII FBC, guanyat pels catalans per 8 a 0. Més tard, l'equip ha jugat a l'Estadi Lluís Sitjar "Es Fortí" (1944) i Son Moix (1999). El primer partit a la península dels mallorquins fou a Mataró enfront l'Iluro SC (1-1) i a Barcelona enfront l'Universitary SC (4-0).

Mallorca FC i Mecànic FC (dels treballadors de la Isleña Marítima), nascuts a principis de 1920, es fusionen el 20 de novembre de 1920 per formar el Balears Futbol Club.^[4] El 27 de maig de 1942 adopta el nom de Club Esportiu Atlètic Balears en absorbir l'Athletic Futbol Club, club nascut a Palma el 13 de setembre de 1922.^[5] Fiins el 1960 jugà a Son Canals (a Hostalets) i després a l'Estadi Balear. Al barri palmesà de Son Ferriol existia abans de la guerra civil un equip anomenat CD Creu Vermella. El 1949 es fundà el CD Ferriolenc que desaparegué a inicis dels 60. A continuació aparegué un efimer Can Tunis, que fou rebatejat com a CD Ferriolenc abans d'una nova desaparició. Finalment el 1965, el Sr. Antoni Guasp torna a posar en marxa oficialment el CE Ferrioler actual. A Lloseta es va fundar el Lloseta Foot Ball Club l'any 1923, un any després del Constància d'Inca. Anys més tard es convertiria en el Llosetense.

Veloç SB

Alfons XIII

Mecànic FC

Mallorca FC

Balears FC

Athletic FC

CD Mallorca

El primer gran club d'Inca fou el FC Inca, que desaparegué vers el 1915. Posteriorment es fundaren el FC Inquense (1921) i el CE Constància (1922, fundat per la Societat de Socors Mutus, i que a partir de 1929 jugà a Es Cós i de 1964 ençà al Nou Camp d'Inca. El 1915, a Sant Llorenç, sota la congregació mariana, es crea el CE Cardassar, que no juga el seu primer partit oficial fins al 1924. A Sa Pobla, el 1922 es fundà el Ràpid Esport Club, que el 1933 abandonà la pràctica del futbol. El 1935 es fundà la UE Poblera, que el 1940 es fusionà amb el Ràpid EC, que encara existia com a societat recreativa. El 1923 es funda el Marià Esportiu (secció de la Congregació Mariana de Sóller). El 1926 la congregació es va desentendre del futbol i es va fundar la Societat Deportiva Sollerense on l'equip de futbol era el Sóller FB. Finalment, el 1935 la SDS va deixar de patrocinar l'equip i es creà el CD Sóller, fins al 1949. El 1954 es formà el CF Sóller, aprofitant l'estructura del Juvenil Águilas. Altres clubs destacats a Mallorca foren: CE Manacor (1934), CE Felanitx (1943), Isleño d'Alaró, CF Pollença (1934), CE Cerverí (1933), anomenat uns quants anys Badia de Cala Millor, CE Murer (en) a Muro (1960), CD Espanya a Llucmajor i CE Binissalem (1932).

A Menorca, des del 1906 es funden a Ciutadella el Club AllRight, Balear, Equis, Veloç, Zamora FC (1923). El 23 de març de 1924 es forma el Ciutadella CF, per membres d'altres dos clubs, el Resistència i el 9 de juliol. El 1935 es forma el CD Ciutadella, per membres de l'Atlètic de Jamma i del refundat 9 de juliol. El mateix any neix un nou equip, el CD Minerva. Ambdós es fusionen el 15 d'agost de 1956 per formar l'actual Atlètic Ciutadella CF.

A la capital de l'illa, el 1907 neix el Club Maonès de Football (secció de l'Ateneu de Maó).^[6] El 1916 canvia el nom del club a Maó Foot-ball Club, vestint colors blau i groc, i el 1921 s'independitza de l'Ateneu canviant el nom a Maonès FC.^[6] L'any 1917 neix el Seislan FC i el 1918 es funda el Menorca FC (fundat per José Maldonado Olives i que duu camisa blaugrana i pantaló negre).^[7][6] El 17 de novembre de 1922, Maonès i Seislan uneixen forces i creen la Unió Sportiva Maó (que vestia camisa blava-groga i pantaló negre), equip que és refundat el 1975 com a UD Seislan, adoptant el 2000 el nom UE Maó.^[6] El Menorca, per la seva banda, el 1933 esdevé CE Menorca de Sant Carles. Ambdós clubs decidiren fusionar-se i el 17 de juliol de 1974 formaren el CF Sporting Maonés.^[6]

Pel que fa a la resta de l'illa, des de 1907 es juga a futbol a Alaior amb equips com el Mercuri, Atlètic i Espanya. El 21 de juny de 1924 neix l'Alaior FC ("s'esbrell") i dos mesos més tard el CD Alaiorenc ("des negres"). El 3 de novembre de 1934 ambdós clubs uniran forces per formar el CD Alaior. El CD Ferreries es creà el 1923 tot i que no es va inscriure de forma oficial fins a l'any següent. Ha jugat, successivament de blanc amb pantalons blaus, groc i blaugrana i ha disputat els seus partits al Cos d'en Creu, Camí des Torrent, Vista Alegre i Sant Bartomeu. Altres clubs menorquins destacats foren: CF Mercadal i Fortuna Villacarlos (anys 20).

A Eivissa, el 1923 es funda la SE Portmany a Sant Antoni de Portmany, el 1945 es funda la Societat Cultural i Recreativa Penya Esportiva Santa Eulària. El 1950 neix la Societat Esportiva Eivissa. El 1995 neix la UE Eivissa (que el 1997 es fusiona amb la Societat Esportiva per formar el CE Eivissa, reanomenat el 2001 Sa Deportiva Eivissa i el 2009 Unió Esportiva Ibiza-Eivissa).

La Selecció de futbol de les Illes Balears és l'equip format per jugadors de les Illes Balears que representa la Federació de Futbol de les Illes Balears. Atès que aquest organisme no és membre de la FIFA ni del Comitè Olímpic Internacional, la selecció absoluta de Balears no pot participar en tornejos oficials, i només pot disputar partits amistosos. Fins ara, la selecció absoluta ha disputat un únic partit, en 2002. En categories inferiors, la selecció de les Illes Balears si participa en competicions oficials, les que organitza la Reial Federació Espanyola de Futbol. A més, des de 2001 la selecció balear amateur disputa la Copa de les Regions de la UEFA.

• Campionat de les Balears de futbol
• Trofeu Illes Balears
• Primera Regional Preferent mallorquina de futbol

Solament ha assolit la màxima categoria el RCD Mallorca, el qual hi ha disputat 27 temporades

Solament hi han arribat tres clubs, tots tres de Mallorca: el Mallorca, que, acabada la temporada 2018-19, hi ha jugat 36 temporades; el CE Constància, el qual hi ha jugat 11 temporades; i l'Atlètic Balears, que hi ha jugat 4 temporades.

En total hi han competit 16 clubs. A Mallorca, en total són 10 equips: l'Atlètic Balears, acabada la temporada 2018-19, hi ha jugat 14 temporades; la UE Poblera hi ha estat 7 temporades; el CE Manacor, 5 temporades; el Constància i el Mallorca, 3 temporades; el CE Cerverí, 2 temporades (aleshores competia amb el nom de Badia de Cala Millor); i el CE Llosetí, el CE Binissalem, el CF Sóller i el CE Santa Ponça hi han competit una temporada. D'altra banda, el Mallorca hi ha participat 18 temporades amb el filial.

Per Eivissa, hi han arribat quatre clubs: la SE Eivissa, que hi va disputar 8 temporades; la UE Ibiza-Eivissa (continuador de l'anterior quan va desaparèixer), que hi va disputar 2 temporades; la SCR Penya Esportiva, que hi ha competit 3 temporades; i la UE Eivissa, que hi va debutar la temporada 2018-19.

Per Menorca, solament hi ha jugat un club, l'Sporting Maonès, que hi va disputar 9 temporades. Per Formentera, també hi ha jugat solament un club, la SE Formentera, que hi ha disputat 1 temporada.

Altres clubs que no han passat mai de Tercera Divisió i d'importància local són: Club Esportiu Campos, Club Deportiu Consell, Unió Esportiva Porreres, Club Santa Catalina Atlètic (Palma), Club Esportiu Santanyí, SCE Independent (Palma), Agrupació Esportiva Son Sardina (Palma), Club de Futbol Verge de Lluc (Palma), UE Alcúdia (en), UE Alaró (en), CE Murer (Muro) (en), CE Cardassar (en), Unió Esportiva Collera, UE Arenal (Palma) (en), a més dels desapareguts Club Esportiu Montuïri, Club Esportiu Soledat i CE Margalidà (Santa Margalida) (en).

A Mallorca hi ha vuit terrenys de joc de gespa natural: el Nou Camp d'Inca, el Nou Camp de la Pobla, l'Estadi de Son Moix,^[8] l'Estadi Balear i quatre dels camps d'entrenament de Son Bibiloni. A Menorca, solament ho és el Camp Municipal de Maó, mentre que a Eivissa no hi ha cap camp de gespa natural.^[9]