Frontera entre la Xina i l'Afganistan

Frontera entre la Xina i l'Afganistan
Característiques
Entitats Afganistan Afganistan República Popular de la Xina República Popular de la Xina
Extensió76 km[1]
Història
Establiment1895
Reconeixement actual1963
Coordenades37° 14′ N, 74° 53′ E / 37.24°N,74.88°E / 37.24; 74.88

La frontera entre la Xina i l'Afganistan és la frontera de 76 kilòmetres que separa la República Popular de la Xina de l'Afganistan, al fons del corredor de Wakhan i en el port de Wakhjir a 4.923 metres d'altitud. Comença al trifini d'ambdós països amb el Pakistan (Gilgit-Baltistan), reclamat per l'Índia i acaba al trifini amb el Tadjikistan. Aquesta curta frontera es troba a la zona més al nord-est de l'Afganistan, lluny de bona part del país o zones urbanes. El costat xinès de la frontera es troba a la vall de Chalachigu. Ambdós costats de la frontera són reserva natural: Refugi natural del corredor de Wakhan al costat afganès i Reserva Natural Taxkorgan al costat xinès.

Xina (taronja) i Afganistan (verd)

La frontera marca la major diferència de zona horària en la Terra, amb una diferència de 3,5 hores, Afganistan UTC+4:30, Xina UTC+8:00

Història

Frontera entre la Xina i l'Afganistan (1969)

L'àrea fronterera era a la Ruta de la Seda. Es creu que el famós pelegrí budista xinès Xuanzang va travessar aquest pas pel seu viatge de tornada a la Xina al voltant del 649.[2] La frontera fou establerta entre Xina i l'Afganistan en un acord entre l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus en 1895 com a part del Gran Joc, encara que xinesos i afganesos no arribaren a un acord final fins 1963.[3][4] Xina i Afganistan demarcaren llur frontera comuna en 1963.[3] Afganistan era aleshores el Regne de l'Afganistan.

Es considera que, en èpoques més recents, el pas principal, el port de Wakhjir, s'utilitza de vegades com a ruta de contraban de drogues de baixa intensitat i s'utilitza per transportar opi fr l'Afganistan, a la Xina.[5] Afganistan va demanar diverses vegades a la República Popular de la Xina que obrís la frontera al corredor de Wakhan per raons econòmiques o com una ruta de subministrament alternativa per combatre la insurgència talibà. No obstant això, la Xina s'ha resistit, en gran part a causa de disturbis a la seva província occidental de Xinjiang, que limita amb el corredor.[6][7] En desembre de 2009 es va informar que els Estats Units van demanar a la Xina que obrís el corredor.[8]

Passos fronterers

Històricament, el pas principal entre els dos costats era el port de Wakhjir, que ha estat usat durant almenys un mil·lenni des de la Ruta de la Seda. A més del port de Wakhjir, també hi ha el port de Tegermansu que es troba a l'extrem oriental del Petit Pamir.

Els passos de vall de Chalachigu, la vall del costat xinès, està tancada als visitants; no obstant això, els residents i pastors de la zona poden accedir-hi.[9]

Referències

  1. ↑ «Afganistan». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. ↑ Stein, M. Aurel. Exploration in Chinese Turkestan. Washington, D.C.: Smithsonian Institution, 1903-06-30, p. 752 [Consulta: 3 febrer 2017]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Enllaç a Viquitexts 中华人民共和国和阿富汗王国边界条约 (en xinès). Viquitexts, 1963-11-22. 
  4. ↑ Office of the Geographer. «International Boundary Study - Afghanistan – China Boundary». web.archive.org. Bureau of Intelligence and Research, 01-05-1969. Arxivat de l'original el 2015-01-03. [Consulta: 3 febrer 2017]. «The Afghanistan–China boundary agreement, signed on November 22, 1963, was the fifth of these boundaries treaties initiated by the Chinese communists.»
  5. ↑ «Afghanistan border crossings». Caravanistan. [Consulta: 3 febrer 2017]. «It is mostly used as a low-intensity drug-smuggling corridor to bring opium to China during the summer.»
  6. ↑ Afghanistan tells China to open Wakhan corridor route. The Hindu. June 11, 2009 Arxivat 8 January 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. ↑ China mulls Afghan border request. BBC News Online. June 12, 2009
  8. ↑ South Asia Analysis Group: Paper No. 3579, 31 December 2009 Arxivat 13 June 2010[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ 环球时报. «《环球时报》记者组在瓦罕走廊感受中国边防» (en xinès). Global Times, 07-05-2009. [Consulta: 4 febrer 2017]. «由于瓦罕走廊没有开放旅游，普通游客走到这里便无法继续前行。...据他介绍，该派出所海拔3900米，辖区内户籍75户，约300人，到七八月夏季牧场开放时，山下牧民会到高海拔地区放牧，走廊人口将达到1800人左右。»