Frisó septentrional

Infotaula de llenguaFrisó septentrional
Frasch / Fresk / Freesk / Friisk

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10.000
Parlants nadius10.000 Modifica el valor a Wikidata (1976 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aNordfriesland Nordfriesland
Helgoland Helgoland
Autòcton deBandera de l'estat de Slesvig-Holstein Schleswig-Holstein (Europa nord-occidental)
EstatAlemanya
Coordenades54° 38′ N, 8° 35′ E / 54.63°N,8.58°E / 54.63; 8.58
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
llengües anglofrisones
frisó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAssociació nord-frisona
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1frr
ISO 639-2frr
ISO 639-3frr Modifica el valor a Wikidata
SILFRR
Glottolognort2626 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefrr Modifica el valor a Wikidata
UNESCO394 Modifica el valor a Wikidata
IETFfrr Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3283 Modifica el valor a Wikidata
Zona de parla frisona septentrional

El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland. Té aproximadament 10.000 parlants.[1]

Divisions

Hi ha dues principals divisions dialectals: els de la part continental (mooring, goesharder, wiedingharde, karrharder, halliger) i els dialectes insulars (fering, Öömrang, söl'ring). No hi ha varietat estàndard, encara que alguns han suggerit que el dialecte mooring continental.[2][3]

Situació

El frisó septentrional és una llengua en perill d'extinció, ja que a molts llocs els nens ja no l'aprenen. Les excepcions són unes poques aldees a les illes de Föhr i Amrum i l'àrea de Risum-Lindholm. Molts són trilingües (frisó septentrional, alemany estàndard i baix alemany) i, sobretot al llarg de la frontera danesa, quadrilingües (frisó septentrional, alemany estàndard, baix alemany i del jutlàndic meridional).

El 24 de desembre de 2004 una llei estatal que va entrar en vigor a Schleswig-Holstein reconeix el frisó septentrional per a ús oficial al districte de Nordfriesland i a l'illa de Helgoland.[4]

Hi ha diverses associacions culturals i polítiques que defensen els seus drets i cultura. La principal associació dels frisons septentrionals és la Nordfriesischer Verein ("Associació de frisons septentrionals"). La Nordfriesischer Verein ajuda a mantenir l'idioma i la cultura de Frísia septentrional.

Referències

  1. ↑ «Minderheiten in Schleswig-Holstein – Friesen» (en alemany). Government of Schleswig-Holstein. [Consulta: 4 abril 2017].
  2. ↑ Nielsen, Hans Frede. «Frisian and the Grouping of the Older Germanic Languages». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, english). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X. 
  3. ↑ Århammar, Nils. «Das Nordfriesische, eine bedrohte Minderheitensprache in zehn Dialekten: eine Bestandsaufnahme» (en alemany). Sterben die Dialekte aus? Vorträge am Interdisziplinären Zentrum für Dialektforschung an der Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg. University of Erlangen-Nuremberg, 2007.
  4. ↑ «Gesetz zur Förderung des Friesischen im öffentlichen Raum» (en alemany). Wikisource.

Bibliografia

  • Walker, Alastair G.H.; Ommo Wilts. «Die nordfriesischen Mundarten». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, english). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frisó septentrional
Hi ha una edició en frisó septentrional de la Viquipèdia