Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees,[1] el més important pel que fa al nombre de parlants.
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix, el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
Classificació
Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, i són dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si.
Referències
- ↑ Voyles, Joseph B. (1992). Early Germanic Grammar: pre-, proto-, and post-Germanic Language. San Diego: Academic Press
- ↑ Orrin W. Robinson, Old English and Its Closest Relatives : A Survey of the Earliest Germanic Languages, Stanford University Press, 1992,
