Friedrichita
Fórmula química	Pb₅Cu₅Bi₇S18
Localitat tipus	Sedl, Bramberg i Wildkogel, districtes de Zell i See, Salzburg, Àustria
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HB.05a
Dana	3.4.5.5
Heys	5.7.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 33,84 Å; b = 11,65 Å; c = 4,01 Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	gris plata
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	6,98 g/cm3 (mesurada); 7,06 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1977-031
Any d'aprovació	1977
Símbol	Frd
Referències	[1]

La friedrichita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del professor Othmar Michael Friedrich (18 de desembre de 1902 - 12 de maig de 1991), de la Universitat Minera de Leoben, Àustria. Friedrich va dedicar la seva recerca gairebé íntegrament als jaciments de minerals dels Alps Orientals.

La friedrichita és una sulfosal de fórmula química Pb₅Cu₅Bi₇S₁₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la friedrichita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Smithsonian.

Va ser descoberta a Sedl, a Salzburg (Àustria), i ha estat descrita en uns pocs jaciments d'Europa, Amèrica i Àsia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrichita