PROFILPELAJAR.COM

Friedrich Wöhler
	(1856)
Biografia
Naixement	31 juliol 1800 ; Frankfurt del Main (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	23 setembre 1882 (82 anys); Göttingen (Imperi Alemany)
Sepultura	Cementiri municipal de Göttingen
Formació	Universitat de Marburg ; Universitat de Heidelberg
Director de tesi	Leopold Gmelin i Jöns Jacob Berzelius
Activitat
Camp de treball	Química
Ocupació	químic, professor d'universitat, bioquímic
Ocupador	école professionnelle de Berlin (fr) (1825–1831) ; Universitat de Göttingen
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1881–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1865–); Académie nationale de médecine ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Royal Society
Alumnes	Wilhelm Kühne
Obra
Estudiant doctoral	Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Georg Ludwig Carius, Carl Ernst Heinrich Schmidt, Georg Städeler (en) , Wilhelm Kühne, Heinrich Limpricht, Georg Städeler (en) i Georg Ludwig Carius
Premis
	(1880) Medalla Cothenius; (1872) Medalla Copley; (15 juny 1854) Membre estranger de la Royal Society; (1853) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Cavaller de la Legió d'Honor ;

Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882),^[1] va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.

Biografia

Whöler va néixer el 31 de juliol el 1800 com a fill d'un veterinari, científic agrícola i educador August Anton Whöler, a Eschersheim, actualment un districte de Frankfurt am Main. el 1830 es va casar amb Franziska Whöler (25 de setembre de 1811 - 11 de juny de 1832). Després de la mort de Franziska Whöler, causat pel naixement del seu segon fill, el 1832 es va casar am Julie Pfeiffer (13 de juliol de 1813 - 1 de desembre de 1886). Whöler va tenir 6 fills (dos de Franziska Whöler i quatre de la segona dona).

A partir de 1820 estava estudiant medicina a Marburg i Heidelberg, a partir del 1821 també va estar estudiant química amb el professor Leopold Gmelin. El 1823 es va graduar de medicina a la facultat de Heidelberg, i a partir de llavors es va concentrar en la química. Gmelin va quedar tan impressionat amb l'habilitat experimental de Whöler en l'aïllament de cianogen i àcid cianúric, que li va organitzar unes pràctiques amb Jöns Jacobs Brezelius a Estocolm.

Va treballar com a professor de química a les politècniques de Berlín, on va ser concedit pel descobriment de la síntesi de la urea amb el títol de professor i de Kassel. Posteriorment va ser professor a la Universitat de Göttingen fins que va morir el 1882.

Contribucions a la química

Wöhler és considerat un pioner de la química orgànica per a la seva síntesi d'àcid oxàlic per hidròlisi de cianogen en 1824 i de la urea d'amoni en 1828. Aquestes síntesis van obrir el camp de la bioquímica, ja que per primer cop substàncies que només es coneixien d'animals vius, es podien obtenir de matèria inerta. Aquesta síntesi va acabar amb la teoria del vitalisme que propugnava que no es podia sintetitzar compostos orgànics a partir de compostos inorgànics.

Va ser el descobridor dels elements beril·li, silici, alumini, itri i titani i va descobrir el mètode per purificar el níquel. Va estudiar i col·leccionar nombrosos meteorits.

Vegeu també

Wöhlerita

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Wöhler

Brigitte Hoppe «Review of The life and work of Friedrich Wohler (1800-1882) by Robin Keen, edited by Johannes Buttner». Isis, 98, 1, 2007, pàg. 195–196. DOI: 10.1086/519116.
George B. Kauffman, Steven H. Chooljian «Friedrich Wöhler (1800–1882), on the Bicentennial of His Birth». The Chemical Educator, 6, 2, 2001, pàg. 121–133. DOI: 10.1007/s00897010444a.

↑ Asimov, Isaac. «Wöhler, Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 278. ISBN 8429270043.