Adolph Wilhelm Hermann Kolbe

Plantilla:Infotaula personaAdolph Wilhelm Hermann Kolbe

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Hermann Kolbe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1818 Modifica el valor a Wikidata
Elliehausen (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1884 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Leipzig (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRegne de Prússia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Bunsen i Friedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leipzig
Universitat de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsRobert Bunsen Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLudwig Mond Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFrederick Guthrie i Henry Edward Armstrong Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsHermann Ost, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Adolph Wilhelm Hermann Kolbe (Elliehausen, 27 de setembre de 1818 - Leipzig, 25 de novembre de 1884) va ser un reconegut químic alemany.

Biografia

Kolbe va néixer a Elliehausen prop de Göttingen, Regne de Hannover (actualment Alemanya). Va ser ajudant de Robert Wilhelm Bunsen a la Universitat de Marburgo el 1842, després d'estudiar química amb Friedrich Wöhler. Posteriorment va assistir a Lió Playfair a la Universitat de Londres i entre 1847 i 1851 es va encarregar d'editar el Handwörterbuch der regnin und angewandten Chemie (Diccionari de la química pura i aplicada) escrit per Justus von Liebig i Wöhler. Kolbe llavors va seguir a Bunsen a Marburgo, i el 1865 va anar a la Universitat de Leipzig.[1]

En aquella època, es creia que els compostos orgànics i inorgànics eren independents uns dels altres, i que els compostos orgànics podien ser creats solament pels organismes vius. Kolbe creia que els compostos orgànics es podrien derivar dels inorgànics, directament o indirectament, per processos de substitució. Va comprovar la seva teoria convertint el disulfur de carboni, mitjançant diversos passos, en àcid acètic (1843-45). Introduint una idea modificada de radicals estructurals, va contribuir a l'establiment de la teoria estructural. També va predir l'existència d'alcohols secundaris i terciaris.[2]

Va treballar en l'electròlisi de les sals dels àcids grassos i altres àcids (electròlisi de Kolbe) i va preparar l'àcid salicílic, la base per a fer l'aspirina en un procés anomenat síntesi de Kolbe o reacció de Kolbe-Schmitt.[3]

Amb Edward Frankland, Kolbe va trobar que els nitrils es poden hidrolitzar als àcids corresponents. Com redactor del Journal für praktische Chemie (Diari de la química pràctica, 1869), sovint va ser crític amb el treball d'altres.[4]

Va morir amb 66 anys a Leipzig, Alemanya.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Hermann Kolbe» (en anglès). Britannica. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. ↑ Rocke, Alan J. The quiet revolution : Hermann Kolbe and the science of organic chemistry. Berkeley: University of California Press, 1993. ISBN 0-520-08110-2. 
  3. ↑ Lindsey, Alan S.; Jeskey, Harold «The Kolbe-Schmitt Reaction» (en anglès). Chemical Reviews, 57, 4, 01-08-1957, pàg. 583–620. DOI: 10.1021/cr50016a001. ISSN: 0009-2665.
  4. ↑ «Kolbe Nitrile Synthesis». [Consulta: 25 desembre 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolph Wilhelm Hermann Kolbe
  • Científicos (casi) olvidados: Hermann Kolbe (castellà)