Francisco Javier González de Castejón y Elío

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Javier González de Castejón y Elío
Imatge
Fotografia de Francisco Javier González de Castejón y Elío realitzada per Compañy
Biografia
Naixement25 maig 1848 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1919 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Justícia
27 octubre 1913 – 7 setembre 1914
← Pedro Rodríguez de la Borbolla AmoscóteguiEduardo Dato e Iradier →
Governador civil de la província de Madrid
26 gener 1907 – 22 octubre 1909
← Martín Rosales MartelRodrigo Figueroa Torres →
Ministre de Foment d'Espanya
27 gener 1905 – 23 juliol 1905
← José de Cárdenas y UriarteÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Ministre de la Governació
16 desembre 1904 – 27 gener 1905
← Manuel Allendesalazar MuñozAugusto González-Besada y Mein →
Ministre de Foment d'Espanya
6 desembre 1902 – 20 juliol 1903
← Amós Salvador RodrigáñezRafael Gasset Chinchilla →
Ministre de Justícia
18 abril 1900 – 6 març 1901
← Luis María de la Torre de la HozJulián García-San Miguel →
Diputat al Congrés dels Diputats
Senador del Regne
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Altres
TítolMarquesado de Vadillo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPedro González de Castejón y Entrala Modifica el valor a Wikidata

Francisco Javier González de Castejón y Elío, marquès de Vadillo (Pamplona, 25 de maig de 1848 - Madrid, 25 de novembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, cartera que tornaria a ocupar, junt amb les de les de ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

González de Castejón i Elío va ser catedràtic de Dret Natural en la Universitat Central de Madrid.[1] Membre de la Unió Catòlica i del Partit Conservador va iniciar la seva carrera política com a diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1879 sent reelegit successivament fins a 1914,[2] fins que en 1915 va renunciar en ser nomenat senador vitalici.[3]

Ministre de Gracia i Justícia, entre el 18 d'abril de 1900 i el 6 de març de 1901 en els dos successius governs que van presidir Silvela i Azcarraga, ja que va tornar a ocupar amb Eduardo Dato entre el 27 d'octubre 1913 i el 7 de setembre de 1914; seria igualment ministre d'Agricultura Indústria, Comerç i Obres Públiques en dues ocasions: entre el 6 de desembre de 1902 i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet presidit per Silvela, i entre el 27 de gener i el 23 de juny de 1905 al govern encapçalat per Raimundo Fernández Villaverde. També va ser ministre de Governació al govern que, entre el 16 de desembre de 1904 i el 27 de gener de 1905, va presidir Azcárraga.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Obres

  • Lecciones de derecho natural
  • El Matrimonio civil y canónico
  • Codificación
  • El principio de autoridad en la vida social

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis María de la Torre de la Hoz
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Ministre de Gràcia i Justícia

1900-1901
1913-1914
Succeït per:
Julián García-San Miguel
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Amós Salvador Rodrigáñez
José de Cárdenas y Uriarte
Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques

1902-1903
(gener-juliol) 1905
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per:
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Ministre de la Governació

1904-1905
Succeït per:
Augusto González-Besada y Mein
Premis i fites
Precedit per:
Aureliano Linares Rivas
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 34

1903-1919
Succeït per:
Álvaro López Núñez