Francisco Javier Ugarte y Pagés (Barcelona, 24 de febrer de 1852 - Madrid, 27 de juny de 1919) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i ministre de Gracia i Justícia i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
Era advocat del cos militar, del qual en fou auditor. Membre del Partit Conservador va ser escollit diputat pel districte d'O Carballiño (Ourense) a les eleccions generals espanyoles de 1891, escó que tornarà a obtenir a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898, 1899, 1901 i 1903.[1] El 1903 renunciarà a l'escó de diputat per ocupar una plaça en el Senat com a senador vitalici.[2]
Va ser ministre de Governació entre el 23 d'octubre de 1900 i el 6 de març de 1901 en un govern presidit per Azcárraga amb el qual també seria ministre de Gracia i Justícia entre el 16 de desembre de 1904 i el 23 de juny de 1905. Entre el 8 i el 24 d'agost de 1909, com a fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya, després dels fets de la Setmana Tràgica, es va traslladar a Barcelona per recollir informació dels fets i va redactar una memòria de l'any judicial dedicada exclusivament als fets.[3]
També seria ministre de Foment entre el 27 d'octubre de 1913 i el 25 d'octubre de 1915 en un gabinet presidit per Eduardo Dato e Iradier.
Referències
Enllaços externs
.jpg)
.svg){kind=small}
