El Festival d'escultures de gel i neu de Harbin (xinès simplificat: 哈尔滨国际冰雪节, pinyin: Hā'ěrbīn Guójì Bīngxuě Jié, en anglès: Harbin International Ice and Snow Sculpture Festival) és un festival internacional dedicat a les escultures de neu i gel que se celebra de forma anual al gener des de 1963. Es va interrompre durant la Revolució Cultural per continuar el 1985.
Característiques
Harbin, capital de la província Heilongjiang, República Popular Xina, és una de les capitals culturals de gel i neu al món. La ciutat està situada al nord-est de la Xina sota la influència del dur hivern siberià La temperatura mitjana a l'hivern és de -16,8 °C i de 21,2 °C a l'estiu, si bé pot arribar a temperatures extremes hivernals de fins a -38,1 °C.
El festival comença de forma oficial el 5 de gener i dura un mes, no obstant això, si el temps ho permet, el festival comença abans i es perllonga més enllà de la data oficial de clausura. La tecnologia que s'empra per a l'elaboració de les escultures és molt variada, i va des del modern làser al tradicional fanal de gel.
Durant les dates del festival altres activitats populars són l'esquí alpí en Yabuli, natació hivernal en el riu Songhua i la mostra de fanals de gel en el jardí de Zhaolin.
A finals del 1999 es va obrir el Món de la Neu i el Gel, que des d'aleshores serveix com a seu parcial del festival.[1]
En l'edició de 2007 es va registrar en el llibre Guinness l'escultura de neu més gran del món, d'una grandària de 250 metres de longitud i d'un volum de 13.000 metres cúbics de neu. L'obra constava de dues parts, les Cataractes del Niagara i el "Encreuament de l'Estret de Bering" (que il·lustrava la migració de les Nacions Originàries del Canadà).
Construcció
Per tallar els blocs de gel de la superfície del riu Songhua es fan servir; motoserres, cisells, piques, i altres eines.[2][3] També pot utilitzar-se aigua desionitzada per aconseguir escultures de major transparència.[4] També és freqüent servir-se de llums multicolor amb el qual guanyen en espectacularitat, especialment de nit.[5] Alguns dels motius fets en els últims anys han estat edificis de diferents països i estils o figures animals, humanes o místiques.[6][7]
Referències
↑Shengnan, Shang «Un paraíso de nieve y hielo en Heilongjiang». Instituto Confucio, 1-2016, pàg. 50-55.